Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"La Raó avança fent tentines perquè és ella mateixa qui té por de la veritat, té por de veure-hi clar." Simona Skrabec.


dijous, 14 de maig de 2020

Un altre què?

Si viatgeu pel País Valencià amb les Rodalies de Renfe, de segur que haureu escoltat per la megafonia unes assenyades instruccions sobre com, quan i per on s'han de travessar les vies i una explicació final: "un tren pot ocultar un altre".

Suposem un inexistent parlant valencià incontaminat d'altres llengües. Per a ell, la frase de Renfe seria inintel·ligible: "un altre què?" —preguntaria—. Per a ell la frase necessita un pronom que recupere "tren" sense repetir el mot, és a dir el pronom feble "en": "un tren pot ocultar-ne un altre" (de tren).

Tanmateix, la influència del castellà i la descurança espanyola en l'ús de les llengües "perifèriques", fan que els pronoms febles tendisquen a la desaparició. És un fenomen general que no passa en llengües poderoses com el francès, que té exactament el mateix sistema pronominal que el català.
Afortunadament, en alguns contextos, encara són inintel·ligibles per a molts valencians algunes frases sense el pronom al·ludit, per exemple:

  • Vols paella? En vols més? (de paella. Sense el pronom la frase resulta estranya: "vols més, de què?")
  • No, ja en tinc prou (de paella. Si la resposta fos "ja tinc prou", necessitem un esforç suplementari per a entendre el sentit exacte de la frase.

I una darrera reflexió a manera d'exercici pràctic: faríem mal fet de traduir el famós vers: "¿Qué más quieres? ¿Quieres más?" com a "¿Què més vols, vols més?" (vols més, de què?). Perquè seríem més precisos usant el pronom a la manera de la dita popular: "si en vols més (del que siga que estiguem parlant), para el cabàs". Si en voleu més, (de tot açò dels pronoms febles), no us amoïneu, seguirem parlant-ne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada