Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"La Raó avança fent tentines perquè és ella mateixa qui té por de la veritat, té por de veure-hi clar." Simona Skrabec.


dissabte, 31 de maig del 2014

Oh Capità! Mon Capità (als meus alumnes)


OH CAPITÀ, MON CAPITÀ
Walt Whitman

Oh Capità! mon Capità! el nostre terrible viatge és fet,
el vaixell ha superat tots els esculls, el premi que cercàvem és guanyat;
el port és a prop, jo sent les campanes, el poble està exultant
mentre segueix amb els ulls la quilla ferma, el vaixell adust i agosarat:

Però oh cor! oh cor! oh cor!
Oh les sagnants gotes de vermell,
damunt la coberta jau mon Capità,
caigut, fred i mort.

Oh Capità! mon Capità! Aixequeu-vos i escolteu les campanes;
aixequeu-vos —per vós és llençada la bandera— per vós reflla la corneta;
per vós rams i llaços fent garlandes, per vós la gentada a la costa,
per vós criden, les masses movent-se, girant llurs cares fervents;
Amunt Capità! pare estimat!
El braç sota el vostre cap!
És algun somni això, a la coberta,
vós caigut, fred i mort.

Mon Capità no respon, els seus llavis són pàl·lids i quiets;
Mon pare no sent el meu braç, no té pols ni voluntat;
el vaixell és ancorat segur i estalvi, el seu viatge fet i conclòs;
Del terrible viatge, el vaixell victoriós torna amb el premi guanyat;
exulteu, oh costes i soneu, oh campanes!
Però jo amb tristos passos
vaig per la coberta on jau mon Capità
caigut, fred i mort.

[Trad. T.Ll]

O CAPTAIN! MY CAPTAIN!
O Captain! my Captain! our fearful trip is done,
The ship has weather'd every rack, the prize we sought is won,
The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring;
But O heart! heart! heart!
O the bleeding drops of red,
Where on the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.
O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up -for you the flag is flung- for you the bugle trills,
For you bouquets and ribbon'd wreaths- for you the shores a-crowding,
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
Here Captain! dear father!
The arm beneath your head!
It is some dream that on the deck,
You've fallen cold and dead.
My Captain does not answer, his lips are pale and still,
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will,
The ship is anchor'd safe and sound, its voyage closed and done,
From fearful trip the victor ship comes in with object won:
Exult O shores, and ring O bells!
But I with mournful tread,

Walk the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.

divendres, 23 de maig del 2014

El bon mestre

Joan Coromines
El bon mestre ha de ser exigent, sobretot i primerament amb ell mateix.

dilluns, 19 de maig del 2014

PPCC


"Homo sum, humani nihil a me alienum puto" (Terenci)

Sóc català, i res del que passa als Països Catalans no m'és indiferent.
(Tomàs Llopis —País Valencià—)

diumenge, 18 de maig del 2014

Senyores i senyors

Senyores i senyors: quan dic "els lectors" estic dient "els lectors i les lectores" i quan dic "els grecs" estic dient "els grecs i les gregues". Dit siga a manera d'exemple, solemnement i amb tots els respectes a l'home, vull dir "a l'home i a la dona". Quede dit a perpetuïtat, també per respecte a l'idioma.

dissabte, 17 de maig del 2014

El traductor honest


Al pròleg de la traducció catalana de Cien años de soledad, Avel·lí Artís-Gener, autor de Paraules d'Opòton el Vell —una altra obra mestra per al meu gust— recorda que va ser el mateix novel·lista colombià qui va voler una traducció catalana per simpatia a la nostra cultura i potser també en homenatge a Ramon Vinyes, el seu mestre i Sabio catalán de la novel·la de Macondo. No era una operació comercialment rendible —arguïen els catalans implicats en l'operació— però no era cosa de semblar excessivament i única moguts per la qüestió crematística. I així fou com podem gaudir d'una traducció modèlica que no fa envejar gens l'original, cosa que s'esdevé ben poques vegades.

Diu el traductor: "L'encàrrec de traduir al català Cien años de soledad representava una extraordinària aventura del pensament. Perquè es tracta d'un llibre que estimem amb passió i que el sentim com una clau de volta de l'arquitectura literària contemporània. I perquè en García Márquez és un vell amic nostre, de quan Cien años de soledad es gestava lentament dins seu. La traducció feia una excel·lent ocasió de posar-nos a prova, nus davant una novel·la llegida i rellegida, que ara havíem de viviseccionar. Ens calia capgirar les frases, tombar-les de fora a dins i de dins a fora, descompondre-les paraula per paraula. L'aventura era plena de descobertes que compensaven amb escreix l'esforç, perquè la lectura com a traductor ens feia trobar en la novel·la un munt de coses que abans ens havien passat inadvertides, o —almenys ens ho semblava— no ens havíem fixat prou. I tot això per a passar a la nostra llengua, maldant per no perdre la intenció de Gabriel García Márquez ni trair el seu so únic i el seu ritme incomparable."

Siga recordat en honor de Gabriel García Márquez i de l'absoluta fidelitat del traductor a l'original, però siga tingut també com a exemples que admire.

divendres, 16 de maig del 2014

dijous, 15 de maig del 2014

Les eines

"Si [un llibre] utilitza l'idioma que expressa el món que ataca, l'idioma el trairà. Com podrà denunciar alguna cosa amb les eines que serveixen l'enemic?"
Julio Cortázar: Clases de literatura. Madrid, 2013. Pàg. 213.
Em fa l'efecte que la reflexió va més enllà de la literatura; en literatura, en política o en futbol, per exemple, sol ser un error fer servir les armes de l'enemic, si no és que siga per a destruirlo i pugues fer-ho amb elles.