Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"La Raó avança fent tentines perquè és ella mateixa qui té por de la veritat, té por de veure-hi clar." Simona Skrabec.


diumenge, 18 de setembre del 2016

Adéu, Estiu. A reveure


Les nits d'estiu s'acomiaden com el plaer que oferia un got resplendent, però llegint "La llavor immortal" de Jordi Balló i Xavier Pérez, on els grans arguments travessen els segles i les arts, hem de pensar que els estius renaixen sobre ells mateixos i se'ns oferiran cada any, al seu temps, quan estiguen prou madurs, per a brindar-nos el goig fresc i impúdic que ja hem començat a esperar enyorívolament. L'hivern no és res més que una treva sota la manta de l'esperança.

dijous, 8 de setembre del 2016

En prosa, parlant del temps

Llegesc aquesta nit Una vida articulada de Josep Maria Espinàs, una selecció de 36 anys d'articles publicats a l'Avui i a El Periódico. La prosa d'Espinàs, fóra gosadia voler descobrir-la ara, és neta i serena, punyent i sincera, de volguda proximitat al lector, dialogant i fruit de molts anys d'observar el pas inevitable del temps i d'escriure'l amb la parsimònia i l'ofici de qui sap carregar una pipa, encendre-la i anar assaborint-la, vivint-la fins al mínim detall i sense imposicions, deixant-la anar només amb el lleu estímul de l'alè. Però a més, dins la infinita varietat de temes, en Espinàs hi ha sovint el punt de vista inesperat, com ara aquest de 1982, que copie:

"Enguany ja he cobert la meva quota d'entrevistes escolars: m'han vingut a veure, en pocs dies, cinc grups,d'alumnes, d'EGB i de BUP. En alguns casos es tracta d'un "treball d'escola" proposat pel mestre, o la mestra, i m'adono que avui dia corren una mena de mestres que no eren imaginables en el meu temps, o no trobaven l'ambient adequat  per manifestar les seves inquietuds. Uns alumnes fan una revista literària.
Una noieta m'ha adreçat una pregunta que de primer m'ha fet gràcia i després m'ha fet pensar.
—Què va sentir quan el van nomenar escriptor?
Dona, li he dit, a un escriptor, o a un pintor, o a un músic no se'l "nomena", com es nomena un ministre o, en general, un càrrec. Hi ha un moment que un "s'adona" que és escriptor, o es pensa que ho és...
Però quan han marxat m'he quedat meditant sobre els "nomenaments". És cert que l'autèntic nomenament sempre el fan els altres. És la decisió dels altres el que et fa allò: músic, poeta, actor, polític... Quan hi ha una coincidència suficient d'opinions en el fet que algú és novel·lista, ho és. El que no compta és l'autonomenament."

Estic segur que tants anys de contemplar la llarga filera d'"autonomenats" que circulen per tots els camps de la vida obliga a la prudència, i en la meua modesta opinió, la bona escriptura demana molt d'ofici, però també una bona dosi de prudència.

dimecres, 7 de setembre del 2016

"Per què Ciudadanos sí i ERPV no?" A propòsit d'un article de Josep Barberà

Josep Barberà, president d'ERPV, publica a La Veu un article, l'enllaç al qual trobareu al final d'aquesta entradaen què es fa la pregunta que encapçala aquesta entrada i mig la contesta amb una resposta antiga de Joan Baldoví, la qual em dóna peu a aquestes altres preguntes al fil de l'actualitat. Ja sé que són preguntes retòriques a mitges, no pertoca a la immensa majoria de la meua minoria de lectors, ni a mi mateix, respondre-les. M'hi conformaré si no hi ha més remei, però, si hi ha sort, que hi reponga qui li pertoque o que crega que li pertoca.

Òbviament, la resposta citada de Joan Baldoví és una resposta "de polític" i no me la crec. Ja sé que ell és "més que polític", no ho dubte gens, però també cal recordar i agrair el valencianisme del senyor Tardà a la tribuna del Congrés de Diputats i el paper d'ERPV en la reconstrucció nacional. Errors? I tant, però no traïcions. Ni ho crec ni contestaria una altra cosa si parlàssem de Compromís. Allò que més lamente és el desencontre entre forces que haurien d'anar unides. Algú sabria contestar-me què està més lluny de Compromís, si Podemos o ERPV-ERC? Fem-nos ho mirar, perquè al programa electoral dels primers hi ha "pecats" indefensables des del punt de vista estrictament valencià. I jo pregunte: com és que no hi ha ningú capaç d'elaborar sis punts per a un acord —o confluència— de mínims entre Compromís i ERPV? Per què amb Ciutadans sí i amb uns altres no? Què ens fa tanta por? Ah, i no s'hi hauria de valer una resposta "de polític", sinó de compromís amb la terra, un compromís que no és que "se supose" com a la mili sinó que és ben palès i innegable per part d'uns i altres.


Enllaç a l'article: http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/8052/per-que-ciudadanos-si-i-erpv-no