Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"La Raó avança fent tentines perquè és ella mateixa qui té por de la veritat, té por de veure-hi clar." Simona Skrabec.


dijous, 26 de setembre del 2013

Sobre la sintaxi i don Martí

Diu Martí de Riquer en una entrevista publicada El Temps (24-09-2013):
"Són tants! He llegit tots els clàssics, catalans, castellans, francesos, italians, provençals. I no parlem del llatí i el grec. El llatí ajuda molt. Per això ara es comença a notar que ja no s'estudia el llatí. El llatí és la sintaxi positiva i expressiva. És la vella tradició. Són els models."
Immediatament he tingut por, he temut pels nostres estudiants d'educació secundària. Certament el llatí ja no ocupa el lloc de dignitat que hauria de tenir en un pla d'estudis pensat per a la formació humana i humanística que necessita aquest món dels nostres dies; però vist això, m'assalta el temor que una bona part del gremi professoral de la branca filològica, seguint les encertades reflexions del mestre, s'aboque a imposar l'estudi de la sintaxi: "qui no detecte correctament un complement predicatiu o un complement de règim verbal no és digne d'aprovar l'avaluació" -pot argumentar algú en una sala de professors qualsevol-.
Tanmateix, perdut el llatí per a la nostra jovenalla productora de missatges sincopats al WatsApp i refugiats en la matèria comptable dels errors i els encerts en l'anàlisi sintàctica, ens queda l'esperança d'allò que ha començat dient don Martí i que potser ja hem oblidat amb tanta xerrameca meua: la clau de la qüestió no rau en la sintaxi, ni en el llatí, sinó en el fet que abans de tot això, el filòleg diu que ha llegit. Caldrà doncs considerar primerament si els futurs batxillers, martellejats anualment per l'estudi de la sintaxi, tenen garantida la competència lectora per a poder comprendre i pensar sobre les aventures de Guillem de Berguedà o els amors de Petrarca, posem per cas. Més encara, si tenen educada la capacitat de gaudir i de vibrar amb les emocions que normalment provoca la literatura.
Personalment m'apunte primer al plaer i espere que el plaer em porte a la curiositat i la curiositat al rigor metodològic i el rigor metodològia a la necessitat de generar més plaers.

dilluns, 16 de setembre del 2013

Brindis


El passat dissabte vaig assistir als casament de la meua neboda i a petició dels nuvis vaig fer aquest brindis amb un excel·lent acompanyament musical: Euge i Neus Saval, violins, Dario Herranz, viola, i Joan Mont, bombardí i autor de la partitura. Els convidats repetien els versos de tornada amb gran entusiasme. Va ser un moment inoblidable que deixe consignat ací i, si m'arriba un enregistrament, us el deixaré també ací. Proveu, mentrestant, d'aixecar una copa pel millor dels vostres somnis.


PETITA CANÇÓ PER A LES POSTRES
(Brindis de xampany fresc i brut amb lleugeres notes de violí callosí)
A Isabel i Jordi, nebots.

Alça el bull un somrís d’aurora,
tremolen els vels de la nit,
i un no sé què els ànims arbora:
el desig, com un gall, fa un crit.

amunt les copes, que s’han casat,
llarga vida i felicitat.

Vent de la mar i olor de traca,
el jorn fa un xup-xup de canyella,
tast de llum que al Montgó s’atraca,
i desperesant-se es desvetlla.

amunt les copes, que s’han casat,
llarga vida i felicitat.

Un callosí es vesteix de gala,
sota el castell fa avantsala,
Isabel ja puja l’escala
i, quan la veu, tot se li embala.

amunt les copes, que s’han casat,
llarga vida i felicitat.

I consumat el ritual,
i fets els honors al menú,
que els millors vots de cadascú
ressonen amb força coral:

amunt les copes, que s’han casat,
llarga vida i felicitat.
Tomàs Llopis
Dénia, 14 de setembre de 2013

Sobre la veritat

"És la veritat en el que passa cada dia, en els esdeveniments quotidians, en la mesquinesa i les preocupacions de la vida de la immensa majoria de la gent o rau en els somnis que podem tenir per fugir de la nostra trista condició? Com es va aixecar l'home per fer el seu camí en el món: a través de les misèries i potineries diàries, o pels somnis lliures, sense fronteres ni límits?"
Jorge Amado:  Os velhos marineiros ou a completa verdade sobre as discutidas aventuras do comandante  Vasco Moscoso de Aragão, capitão de longo curso. Traducció catalana: Els vells mariners. Barcelona, 1988.