Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"La Raó avança fent tentines perquè és ella mateixa qui té por de la veritat, té por de veure-hi clar." Simona Skrabec.


dilluns, 25 de maig de 2020

No hi hem passat, a l'altra fase


La dificultat es va fer evident en aquella conversa radiofònica, la locutora va dir:
—Nosaltres ja hem passat a l'altra fase, i vosaltres quan...
De sobte es va fer un silenci que va semblar llarg, la periodista dubtà, i va afegir:
...passareu...
i féu un altre silenci. Havia dit:
—Nosaltres ja hem passat a l'altra fase, i vosaltres quan passareu...?
I s'adonà que faltava alguna cosa en aquella pregunta. Un parlant castellà hauria dit correctament:
Nosotros ya hemos pasado a la otra fase, i vosotros cuándo pasaréis?
Però a la locutora i a nosaltres oients —i més encara al nostre inexistent parlant incontaminat—, aquella estructura ens resulta incompleta, diria que poc intel·ligible. Per això ella la va rematar:
—Nosaltres ja hem passat a l'altra fase, i vosaltres quan passareu... a l'altra fase?
La repetició sonà feixuga, poc elegant, l'entonació de la locutora delatava que sabia la millor solució, però probablement no va gosar “parlar bé”:

—Nosaltres ja hem passat a l'altra fase, i vosaltres quan hi passareu?
De segur que la nostra locutora, amb un petit esforç, s'hauria quedat més tranqui·la.
Com dèiem a l'entrada del passat 18 de maig, el pronom "hi" substitueix "complements circumstancials no introduïts per la preposició "de". Vegem-ne alguns exemples:
  • Anava contra direcció. I per això que hi anava [contra direcció] va tenir un accident.
  • Em vaig quedar sense saber què dir. I per això que m'hi vaig quedar [sense saber què dir], va semblar que li donava la raó.
  • Estic contra la violència. I no és cosa d'ara, hi he estat sempre [contra la violència].
  • La terrassa d'aquell bar era agradable i m'hi vaig passar mig matí [a la terrassa del bar].
  • M'agrada molt aquell restaurant. S'hi menja molt bé [en aquell restaurant]
Crec que no ens costaria molt d'adoptar aquest ús tan pràctic, senzill i elegant, en la nostra parla; sovint ens passa com a la locutora de més amunt, que sabem que falta alguna cosa a la frase però no gosem completar-la, ens falta un automatisme mental, l'entrenament necessari i un puntet de gosadia. Però si estimem la llengua, hem de seguir aquell vers de Lluís Llach que complete ara a la meua conveniència: "Potser cal ser valents altre cop" i dir "hi" en lloc del complement.

Cap comentari:

Publica un comentari