tag:blogger.com,1999:blog-52629329905769665172024-03-13T17:44:37.333+01:00L'AlmussaiTomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.comBlogger230125tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-79675472530305920092024-03-13T17:43:00.005+01:002024-03-13T17:43:45.798+01:00Exempla plus movent quam predicatio subtilis<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMvajDmMGvg-CF-4x_9GU__9YI1z2fJgw-NvucxjjDem0sWhDTEVuwi3_J31_OFIU4qiSLIBwrYC6cukSZUj950QalKFtQFEtO89OPEHQOZrvCETAyBpnpKKvJLBqKvCRL4r7Z_vr8JpzPNzYje0DiX0PMcbys8xY0B0FR96U1w8OwqcvyW2i5hw36l7gw/s3008/Assignatura%20pendent%201.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2529" data-original-width="3008" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMvajDmMGvg-CF-4x_9GU__9YI1z2fJgw-NvucxjjDem0sWhDTEVuwi3_J31_OFIU4qiSLIBwrYC6cukSZUj950QalKFtQFEtO89OPEHQOZrvCETAyBpnpKKvJLBqKvCRL4r7Z_vr8JpzPNzYje0DiX0PMcbys8xY0B0FR96U1w8OwqcvyW2i5hw36l7gw/w400-h336/Assignatura%20pendent%201.jpeg" title="Coberta del Llibret de la Falla la Font 2024" width="400" /></a> <br /><i>Aquesta és la meua col·laboració d’enguany al Llibret de la Falla la Font de Pego, que dedica un monogràfic a l’eterna assignatura pendent que és el món de l’ensenyament. La meua contribució no és més que una reflexió i el record d’un episodi que honora els seus protagonistes. Jo, llavors, era el cap d’estudis, un actor secundari, un simple testimoni dels fets.</i></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br />Ara que estan a punt d’acomplir-se els deu anys de la meua jubilació, em demanen que escriga sobre el meu pas per l’institut de Pego. Deu anys distanciat de la vida acadèmica són molts per a poder dir alguna cosa que encara interesse. Durant el primer any “inactiu” vaig escriure <i>Contra les aules</i>, que era una manera de recordar i, per tant, de reviure els molts moments bons o roïns que he passat al voltant de les aules, i crec que vaig buidar tant la memòria que ara ja no sabria dir res de nou o que valguera la pena de contar.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><i>Contra les aules</i> tenia, a més, el propòsit de deixar escrites les coses que havien passat, sense cap més pretensió, si no era que algú volguera lliurement aprofitar l’experiència de qui, com molta altra gent, ho havia donat tot per l’ensenyament. Era conscient que el meu temps de profesor ja havia passat i que ni el present ni el futur no em corresponien.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ara, de tant en tant parle amb companys en actiu i els note un cert desencís produït probablement per una burocratització excessiva i per la manca d’autonomia docent que sembla que tenen. Tot, segons em conten, ve determinat per les autoritats via <i>Diari Oficial</i> i documentació subsidiària, sense marge de maniobra o això em donen a entendre. El professor ja és només una corretja de transmissió submisa i sense dret a gaires iniciatives. Ho lamente. Crec que un sistema educatiu que funcione així és un mal sistema educatiu. No oblidem que la paraula “educar” té el sentit de “conduir”, de “guiar”. Difícilment, doncs, podem confiar que la fredor dels documents oficials pugar servir per a guiar ningú en el camí d’aprendre bé unes habilitats o altres. Cal el caliu humà, la proximitat i l’afecte, l’autoritat moral i el lideratge lliurement reconegut perquè la docència siga efectiva.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVK7bj6sCR5xoMg1hznZim25DCW134Kf2TUd2DkS8NG_v2GtrPJdkWp-LIz7JQmsYOUlwwRu5c3hCOeUY9-HnehuRqCmv8xzqnIEA2t30elkoEEu6xEX79DbFmm6WnjGX_MtWGqoyswcTCyU1gP2O83i6nFEMCd9RKfEayzg5SoZ5i4h70TUbZ5E1ED0cF/s1796/Assignatura%20pendent%202.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1796" data-original-width="532" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVK7bj6sCR5xoMg1hznZim25DCW134Kf2TUd2DkS8NG_v2GtrPJdkWp-LIz7JQmsYOUlwwRu5c3hCOeUY9-HnehuRqCmv8xzqnIEA2t30elkoEEu6xEX79DbFmm6WnjGX_MtWGqoyswcTCyU1gP2O83i6nFEMCd9RKfEayzg5SoZ5i4h70TUbZ5E1ED0cF/s320/Assignatura%20pendent%202.jpeg" width="95" /></a></span></div><p></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">En el fons, i aquesta no és una consideració menor, l’escola és una institució creada pel poder polític per a inocular en la gent uns models de conducta útils per a la perpetuació del tal poder polític i social. I només la rebel·lió del mestre,<i> </i>el seu compromís amb l’alumne i la societat, quan s’han produït, han contribuït més del que sembla, però no prou, a canviar les coses, a fer minvar allò que Flaubert anomenava “l’estupidesa humana”. El món de la docència es complica i no sembla que genere satisfacció en ningú. Però ja dic que toque d’oïda i sé que no ho deuria fer. Potser m’equivoque de mig a mig. Crec, tanmateix, que les coses poden ser molt simples o molt complicades segons les miren.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Futboler com soc, recorde que fa molts anys, un davanter del <i>Real Madrid</i> va fallar un penal en un partit decisiu contra el <i>Deportivo de la Coruña</i>. Jorge Valdano, l’entrenador blanc, es va desfer en explicacions filosòfiques, que si l’alè del públic al bescoll del jugador, que si la responsabilitat, que si “<i>el miedo escénico</i>” i no sé quantes complexitats més justificaven una errada tan decisiva en la història universal del club castellà. Contra això, modestament i irònicament, Arsenio Iglesias, l’entrenador rival, va respondre més o menys així: “jo em pensava que llançar un penal consistia senzillament a xutar una pilota des d’un punt determinat, i ficar-la dins la porteria”. Crec que un i altre tenien raó.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">L’ensenyament és una cosa així. Té la complicació de l’escena i del públic, dels resultats i de la crítica, però també té la simplicitat de saber que la pilota entrarà si confiem en nosalres mateixos, si som capaços de mirar als ulls de l’alumne i de fer que ell ens mire igualment. Si això passa, si es dona aquesta màgia, aquesta relació noble, la resta, els coneixements, vindran gairebé sols. Això és el que he pensat sempre, així he procurat comportar-me durant tants anys i he d’agrair a la manera de ser, franca i apassionada de la gent de Pego, que m’haja donat tantes oportunitats d’aplicar el meu pensament.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">He tingut sort en la vida professional. Mirant-ho bé, han canviat moltes coses a Pego des que vaig arribar a l’institut, i no perquè hi arribara jo, és clar. Puc dir amb orgull que pertany a una generació de grans mestres de tots els nivells educatius —digueu-los professors, si voleu, però m’agrada més la paraula mestre—. Una transformació com la que hem viscut només pot donar-se amb el concurs d’un bon i nombrós equip de professionals treballant en una societat capaç d’entendre progressivament la bondat dels canvis proposats.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Pense, ara, i és un exemple eloqüent, en la introducció del valencià a les escoles pegolines. Des d’aquells pioners Pep Bas i Salvador “el Cantero”, per a entendre’ns i cite només dos noms emblemàtics però sé que n’hi ha un bon grapat més, que van començar a demostrar que aprendre en la llengua del carrer i de casa era molt més eficaç i divertit que aprendre en una llengua imposada, fins a la quasi normalitat lingüística en què vivim ara han calgut molts esforços i una societat progressivament receptiva. També hi hagué una resistència ferotge, campanyes casa per casa per a atiar l’oposició a l’entrada del valencià a l’ensenyament i altres tenebroses maniobres més. Ara tot això és història. Hem tingut la sort que els millors mestres de la meua generació van saber vèncer aquella resistència i van evidenciar que a voltes les societats es transformen per a bé.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Deixeu-me referir una anècdota que confirma tot el que dic, no és personal, la vaig viure com a cap d’estudis i per tant només en soc testimoni. Per aquells temps remots —sembla ara que estic llegint l’<i>Evangeli</i>— en què discutíem molt sobre el tema de la llengua, un professor ben reconegut i admirat pels alumnes els anava donant uns apunts en valencià, eren gratuïts i elaborats per ell per pròpia iniciativa i perquè els considerava útils i necessaris. Al primer consell escolar, la mare d’un d’aquells alumnes, significativament de dretes i bastant d’església, va protestar perquè els apunts eren en valencià. El cap d’estudis, com era la seua obligació, va informar el professor i ell va decidir que ja que no volien els apunts en valencia, deixaria de fer-los, al capdavall ja tenien un llibre oficial. Mentrestant la mare va contar al fill la seua protesta i ell la va renyar perquè aquells apunts eren millors que el llibre, segurament escrit en castellà, i ell no tenia cap dificultat per a estudiar-los. Pocs dies després la mare em va demanar disculpes i em va pregar que les transmetera al professor. El lliurament d’apunts no va arribar a interrompre’s mai. Així és la bona gent de Pego.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">De tot això podem traure alguna conclusió amb què acabaré. Primerament no devem deixar-nos portar pels prejudicis, ni per l’obediència o la fe cegues, val més observar la realitat, traure’n conclusions i aplicar-les correctament. Però en segon lloc l’exemple em fa tornar als plantejaments inicials. Una cosa eren les disposicions curriculars que havia publicat el DOGV i una altra cosa era l’ànima d’aquell professor, la llibertat que va aprofitar per a interpretar les disposicions legals en favor dels seus alumnes. Per altra banda, res de tot això no hauria passat sense la seua “insubmissió”, en no seguir al peu de la lletra les instruccions oficials i diagnosticar encertadament la realitar i transformar-la segons la seua iniciativa i la seua creativitat. Dues coses que convidria no tallar mai.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Quasi han passat deu anys des que vaig abandonar les aules i estic segur que això, la mirada als ulls, la confiança i fins i tot diria que la llibertat professional són principis que no poden haver canviat. Per això he pensat en l’exemple, perquè els exemples són més commovedors —entenguem “convincents”— que la predicació subtil, sobretot quan es tracta de coses delicades com ara la de donar suport a un col·lectiu sovint incomprès i moltes voltres maltractat.</span></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-37377474639571694872024-02-28T18:09:00.003+01:002024-02-28T19:09:04.020+01:00Són reconsagrats, els fallers dels llibrets<p><span style="font-family: verdana;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTv-IoV3cFhNj0ehBKPcabiT8BIlSzU2tfWcpP0iC5FcaTFeMRNbfj2xf1G_bdNRIXloeJVCD_baKdB5lmXIOylCBGkv7zi0P2dXZWRxWcWlGOuBtQAolNM8e2RlLzl3ZBvss0RAmkXEizcIXgzTmjsCuKcIplaCLMOlm54VeBDAFJh5mFlvw150u7joc8/s3501/Bellum%201.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3501" data-original-width="2512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTv-IoV3cFhNj0ehBKPcabiT8BIlSzU2tfWcpP0iC5FcaTFeMRNbfj2xf1G_bdNRIXloeJVCD_baKdB5lmXIOylCBGkv7zi0P2dXZWRxWcWlGOuBtQAolNM8e2RlLzl3ZBvss0RAmkXEizcIXgzTmjsCuKcIplaCLMOlm54VeBDAFJh5mFlvw150u7joc8/w230-h320/Bellum%201.jpeg" width="230" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br />Sembla que ara està de moda que les comissions dels llibrets de falles demanen col·laboracions amb unes regles més estrictes que abans. Ara ja no et diuen “escriu un article”, sinó “escriu un article sobre tal tema”. I d’on ve l’elecció del tema? Això voldria saber! M’han demanat escrits sobre molts temes però enguany, la falla Sagrada Família Corea de Gandia m’ha proposat el tema “bellum”, amb una explicació del significat del mot que ara no repetiré. Simplement l’article que em va eixir és la glossa d’una paraula que no ix als nostres diccionaris.</span><div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p><b style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-size: x-large;"><i>Bellum</i>. D’on ve “<i>bellum</i>”?</span></b></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;">Confesse que he buscat a diversos diccionaris la veu “bellum” —objecte, tema o títol del llibret que el lector té a les mans— i no l’he trobada. Afortunadament, en una carta explicativa adreçada als col·laboradors, l’equip convocant a aquesta participació en dona diverses definicions que no sé de quina acadèmia o diccionari valencià les han tretes. En vista que tenia un agafador tan insegur, he pensat si el suggerimient podia vindre de la paraula llatina “bellum” i de sobte m’he evocat, a mi mateix, als meus dotze o tretze anys, a l’institut, fent aquell “batxillerat elemental” de quatre anys que era el pla d’estudis anterior a l’EGB, en què començàvem a estudiar llatí a segon o tercer, és a dir en una edat molt tendra encara. Tan tendra que el professor de llatí ens feia traduir una llibre considerat fàcil: <i>Bellum gallicum </i>o <i>De bello gallico</i>, segons es vulga, de Juli Cèsar.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;">D’aquella experiència recorde poques coses, potser el començament del llibre: “<i>Gallia est omnis divisa in partes tres”</i>. Haig de recórrer a la consulta d’una edició d’aquesta obra per a saber com continua: “<i>quarum unam incolunt Belgae, alliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua celtae nostra Galli aplellatur.</i>” Ara em sona bonic, el llatí, però confesse que en aquells anys d’estudiant la meua relació amb aquest idioma no va ser precisament idíl·lica; confesse ara, de la mateixa manera, el meu penediment per no haver aprofundit quan tocava en el coneixement de la llengua de Ciceró i Virgili. D’aquells anys i d’aquella incipient incursió en la llengua clàssica, recorde també que l’objectiu era “traduir” i subratlle traduir perquè sembla que no n’hi havia cap altre, d’objectiu; calia reconèixer els casos en què estaven aquells mots desordenats, segons la nostra lògica romànica moderna, i reconstruir ordenadament la frase en castellà, naturalment en castellà perquè era “<i>la lengua del imperio</i>”. El significat de les paraules ja ens interessava menys, les buscàvem al diccionari bilingue i en copiavem la primera accepció que apareixia amb un resultat tan catastròfic, a voltes, que en l’idioma de Franco era tan inintel·ligible com en l’original suposadament escrit pel famós militar, polític i escriptor romà.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;">Ara em trobe en una situació similar. Em conviden a escriure, a divagar o a dissertar, segons em vinga la inspiració, a partir del títol d’un projecte de llibre, una paraula que ni tan sols apareix als diccionaris, i em cal tirar mà d’un <i>Diccionari particular</i>, és a dir de les definicions contingudes en una carta de la Delegació del llibret de l’associació cultura “Falla Sagrada Família Corea” de Gandia per a traure clarícia del que em demanen, si no és que m’he equivocat jo en la cerca, anant d’un diccionari a un altre com un desesperat.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;">És clar que un fracàs inicial com el que descric és molt desmotivador, tant com el d’aquell xiquet que convertia el llatí de Cèsar en frases sense sentit perquè allò de la polisèmia dels mots era un concepte massa remot per a algú que amb prou faenes s’havia d’aclarir en una llengua apresa per a anar a escola i per a res més. L’altra, la pròpia, era l’habitual des que deixàvem de parlar al professor i ens adreçàvem, molt fluixet, que no ens sentira ningú, encara dins de classe, al company.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;">Incapaç, doncs, de pensar en res de què puga escriure a partit del suggeriment del mot “bellum”, faig meua la primera accepció que en dona el <i>Diccionari particular</i> de la Delegació del llibret de l’associació cultura “Falla Sagrada Família Corea” de Gandia:</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><b><span style="font-size: medium;">“Esforç que fan dos invidius que, agafats cos a cos, tracten cadascun de tirar l’altre a terra”. </span></b></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;">Deixe passar unes quantes setmanes i de nit i de dia pense en dos individus que s’esforcen per tirar-se a terra. Des que era adolescent o, si voleu jovenent, no he vist cap baralla. En aquell temps sí que els d’un poble i els del poble veí es trobaven al ball dels disssabtes o dels diumenges en una sala d’un poble neutral amb la sola intenció de barallar-se entre ells, jo no vaig participar mai en aquells enfrontaments, digueu-me covard, però no ho vaig fer. Podria jo ara contar la baralla del “Llosco” del meu poble contra un foraster que l’agafava pel coll i els dos redolaven per terra entre les parelles que ballaven i tractaven de trobar-se, l’un a l’altra i viceversa, les parts sensibles del cos. No ho contaré, tampoc no sé per què es van barallar, sols recorde que el Llosco em va dir: “ja no eres amic meu.” Jo li vaig preguntar: “per què?”. “Perquè m’has vist barallar-me i no has vingut a defensar-me.” Així anaven les coses però no recorde que l’anècdota tinguera més transcendència. Passen més setmanes encara i no trobe res que m’inspire. Fins i tot arribe a consultar uns quants cants de l’Infern de la <i>Divina Comèdia</i> per si trobe algun enfrontament entre florentins que fora digne de reportar ací. Però tampoc no hi trobe cap font d’inspiració.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;">D’aquell xiquet que ni sabia traduir Cèsar ni manejar un diccionari, ha eixit l’adult que soc ara viciós i avesat a consultar diccionaris (demane perdó una volta més per no haver trobat en cap el mot “bellum”). Ara ja sé que quan la primera accepció no explica el sentit adient del mot que consultem cal anar a la segona, en aquest cas:</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><b><span style="font-size: medium;">“Esforç que fan per vencer l’un a l’altre, dos individus, dos pobles, dos partits, etc.”</span></b></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;">D’això sí que podria escriure. Direu que és una mania meua però des de fa uns quants anys dedique molts esforços a estudiar i a escriure alguna cosa sobre la guerra de les Germanies, tants esforços i d’una manera tan insistent hi he dedicat que alguns amics pròxims ja no amaguen la preocupació per si em passa alguna cosa, per si tinc algun problema de salut mental. Jo crec que no, però no voldria fer-me pesat. Alce la vista mentre escric i tinc davant meu, en un prestatge, un exemplar de <i>Tirant lo Blanc</i> —una altra de les meues manies— i pense que hauria pogut escriure sobre la batalla d’amor entre el protagonista i la Princesa. En definitiva, una batalla d’amor, entesa com l’entenien els medievals, sí que s’ajusta a l’accepció que tractem. Tirant, l’enamorat, sosté una lluita ferotge per tal d’enderrocar les muralles del castell de resistència que li posa la seua amada i entrar victoriós per la porta de la glòria. Estaria bé, parlar d’això, però ara ja tinc gairebé l’article acabat i seria una bogeria, després de tants mesos de reflexions, tirar-ho tot a la paperera dels textos inservibles i començar-ne un de nou. No. No parlaré de batalles amoroses, ni de follies literàries.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;">Vaig enfilat en l’escriptura de l’article. Fa només unes hores em pensava que no l’escriuria, he estat temptat de fer un correu als amables autors del <i>Diccionari particular</i> de la Delegació del llibret de l’associació cultura “Falla Sagrada Família Corea” de Gandia i manifestar-los la meua incapacitat per a escriure res amb cara i ulls. Però no ho he fet; en lloc d’això, m’he posat a escriure, gairebé fent escriptura automàtica d’aquella amb què alguns avançats del segle XX pretenien subvertir l’ordre i la pulcritud clàssics en l’art de la ploma. Repasse el que tinc fet i m’adone que, si açò té un poc de trellat, probablement m’estic acostant a la tercera i darrera de les accepcions de l’esmentat diccionari:</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><b><span style="font-size: medium;">“Acció que exerceixen l’una contra l’altra dues forces, dues tendències, etc.”</span></b></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-size: medium;"> Clarament m’he vist enfrontat a mi mateix, l’infant que es perdia entre les pàgines d’aquell diccionari que té un nom ara políticament indicible i l’adult que no sap viure sense tres o quatre o cinc diccionaris oberts permanentment en diverses pestanyes del navegador; l’home perplex que vol escriure sobre un tema que desconeix, i l’irritat que està a punt de renegar del compromís de col·laboració en un llibret de falla; i finalment l’home indecís que no sap si açò que està a punt de signar té cara i ulls i “l’home fàcil” que veu molt difícil dir no a una amable invitació.</span></p></div>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-18043833100467010312024-02-23T18:19:00.006+01:002024-02-23T19:10:36.554+01:00Presentació de l’Obra Completa d’Estellés i un comiat<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 10px; text-indent: 28.3px;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-size: 12px; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOw5zt9Zcy5g4igsPoUQLJrVMMfJQQGY0CFzucVZYayvLPmgFXiZh_c6mEwYBZEJO50i4oX0EN5pU1SXwgmemPXbCUrJ8ET7nMpqm6W906vCuCi0fGCDVUhSPKEUGN2tVBdu8Pq-aht7Z1_7KKUf0PNcg5Y_j4-KYWPcbczdgBG3dh5BgfH84qbwdGcV_t/s1600/Estelle%CC%81s%20OC%2001%202024-02-23.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1600" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOw5zt9Zcy5g4igsPoUQLJrVMMfJQQGY0CFzucVZYayvLPmgFXiZh_c6mEwYBZEJO50i4oX0EN5pU1SXwgmemPXbCUrJ8ET7nMpqm6W906vCuCi0fGCDVUhSPKEUGN2tVBdu8Pq-aht7Z1_7KKUf0PNcg5Y_j4-KYWPcbczdgBG3dh5BgfH84qbwdGcV_t/w320-h144/Estelle%CC%81s%20OC%2001%202024-02-23.jpeg" width="320" /></a></div><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 10px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">Ahir vaig assistir a la presentació al Centre Octubre de València dels volums IX, X i XI de l’Obra Completa de Vicent Andrés Estellés. Era un acte important, organitzat per la Llibreria Fan Set, l’Editorial Tres i Quatre i Acció Cultural del País Valencià, que comptà amb l’assistència de la família del poeta i moltes personalitats de la cultura i de la política valencianes, i constituïa el tret d’eixida de la celebració de l’Any Estellés. De tot això i del contingut de l’acte, espere que podrem trobar en alguns mitjans àmplies i completes informacions. Els professors Irene Mira i Jordi Oviedo van descriure d’una manera amena i rigorosa tant el seu treball d’editors com algunes característiques de l’obra del poeta, i Borja Penalba va posar música i veu a alguns poemes estellesians.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 10px; min-height: 15px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 10px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizXWtNONwJf_E5Cn6CX0EAc2uBKxgkCY6DQVI5GoUCC1pFsCQ8Oe9ISq3a9Er2VbgsooZt955nKo5K9SOJJ9R5eOTbmGpCDVkifV3dpgYqCVVxQgHAuUeN2dPN38_ED-vcw_DADhiGSo0hy2NTmdT2w493rc7P6uxe-pQv-6P8TEPe1Pvt8fzNx8U62qbf/s1600/Estelle%CC%81s%20OC%202024-02-23%2006.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizXWtNONwJf_E5Cn6CX0EAc2uBKxgkCY6DQVI5GoUCC1pFsCQ8Oe9ISq3a9Er2VbgsooZt955nKo5K9SOJJ9R5eOTbmGpCDVkifV3dpgYqCVVxQgHAuUeN2dPN38_ED-vcw_DADhiGSo0hy2NTmdT2w493rc7P6uxe-pQv-6P8TEPe1Pvt8fzNx8U62qbf/s320/Estelle%CC%81s%20OC%202024-02-23%2006.jpeg" width="144" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br />Hi ha, a més, un detall personal molt important per a mi. Per un imprevist d’última hora, em vaig veure convidat a dir unes paraules de benvinguda en nom i representació de la Junta Directiva i dels socis d’Acció Cultural del País Valencià. Atès que el proper dia 2 de març cessaré en el meu càrrec de vicesecretari de l’entitat i em convertiré en un soci de base més, les meues paraules d’ahir van ser quasi amb tota seguretat les darreres que pronunciaré en representació d’una organització en la qual m’he format i he trobat els grans referents del meu valencianisme, als quals vull continuar sent fidel.</span><p></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 10px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;"><br />
En la meua intervenció vaig tractar de valorar la importància de l’acte i em vaig referir una lectura llunyana meua segons la qual en tot procés de recuperació o d’enfortiment de la consciència nacional hi ha d’haver dos elements essencials: una formulació teòrica i ben fonamentada dels trets d’identitat, les bases de la qual en el nostre cas va posar Joan Fuster, i un estímul anímic, diría que irracional i tot, que moga quasi instintivament a la manifestació de la voluntat de pertinença a la col·lectivitat humana amb la qual hom comparteix el fet identitari i nacional. I aquesta és la gran aportació de Vicent Andrés Estellés, un poeta que des de fa anys convoca amb èxit molta gent a molts pobles del País Valencià i dels Països Catalans per a llegir els seus versos i per a sentir-se unida en una llengua i en un projecte nacional.</span></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 10px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><span style="font-family: verdana;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNK68fAW7ekyy_ovmwglF-UfuA-n5KeGRViiSmV1JUPAM9dYmlmyXGLup4MAduWIRtNTVrkEMcGfjaLVzPkoK9JqwTjHrUQV8d2PWyNZCWtyGGjZseHmSi_tRsTSz5tNFj_Bd8ri7rBewE246qFN-8w_hLOCFEN05HdoTJM2qXWLivdd0TrAvOF-nJ6GBg/s999/Estelle%CC%81s%20OC%202024-02-23%2007.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="999" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNK68fAW7ekyy_ovmwglF-UfuA-n5KeGRViiSmV1JUPAM9dYmlmyXGLup4MAduWIRtNTVrkEMcGfjaLVzPkoK9JqwTjHrUQV8d2PWyNZCWtyGGjZseHmSi_tRsTSz5tNFj_Bd8ri7rBewE246qFN-8w_hLOCFEN05HdoTJM2qXWLivdd0TrAvOF-nJ6GBg/s320/Estelle%CC%81s%20OC%202024-02-23%2007.jpeg" width="320" /></a></span><br />Vaig recordar llavors l’anècdota del dia en què, mentre el fèretre de Sanchis Guarner feia la volta al claustre de la universitat de València, Fuster va dir a Estellés a qui tenia al costat contemplant aquell homenatge al filòleg: “ara ja no diran que som la Santíssima Trinitat, ara diran que som el Duo Dinámico.”</span><p></p><p style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 10px; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">Tot seguit vaig felicitar la Llibreria Fan Set per l’organització de l’acte, l’editorial 3i4 per més de mig segle de posar-nos a l’abast l’obra ingent del poeta de Burjassot i vaig fer esment que Acció Cultural del País Valencià ha estat, és i ha de continuar sent el vehicle de realització pràctica dels postulats que aquestes figures providencials de les nostres lletres al segle XX i encara al segle XXI ens van deixar com a guia per a la plena recuperació de la consciència nacional del País Valencià. Tant de bo que siguem dignes d’una herència tan gran i que en fem el millor ús.</span></p><p style="background-color: white; font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-size: 12px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-emoji: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 10px; min-height: 15px; text-indent: 28.3px;"><br /></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-15892739298235584462023-12-28T07:44:00.005+01:002023-12-28T07:47:38.846+01:00La rosa<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWc9iILxqb8zimKQBp4fSnIJJ9p47P5J1iHtcoCtrJVrdusoSZEnM6_ynBfeABpIYnW1StgZA6ihwC7JfM6pDOP6PTLLTQyW06PGe-lz4JmyRN3bNfRhyphenhyphenS4DhmMAmlCIyDd9uEswAuKWoyP9xaPGRM59rYW3BtEsk0LBhaEJeHc9DN_uXBgjetv2pOJamE/s3872/DSC09726.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2592" data-original-width="3872" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWc9iILxqb8zimKQBp4fSnIJJ9p47P5J1iHtcoCtrJVrdusoSZEnM6_ynBfeABpIYnW1StgZA6ihwC7JfM6pDOP6PTLLTQyW06PGe-lz4JmyRN3bNfRhyphenhyphenS4DhmMAmlCIyDd9uEswAuKWoyP9xaPGRM59rYW3BtEsk0LBhaEJeHc9DN_uXBgjetv2pOJamE/w400-h268/DSC09726.jpeg" width="400" /></a></div><span face="system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Dir que “la rosa, sense la literatura que li ha caigut damunt, no passaria de ser una col petita”, només ho pot haver dit —i ho va dir— un literat que estava fent literatura.</span></span><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-86643399026066699352023-12-27T07:43:00.008+01:002024-02-24T00:12:19.702+01:00A la trinxera!<p><i>Repassant arxius antics m’he trobat </i><i>aquestes notes que per la data de creació, segon</i><i> l’ordinador, són de 2011 però poden ser anteriors. La pena, tanmateix, és que poden ser actuals encara i per molt de temps, per això, les recupere ací.</i></p><div class="page" title="Page 1"><div class="layoutArea"><div class="column"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt; text-align: left;">Fa unes setmanes vaig telefonar a la RENFE per reservar un bitllet de l’Euromed per anar de València a Barcelona. Em va atendre una senyoreta de nom Elena Molina i manteníem una conversa bilingüe, ella en perfecte castellà i jo en perfecte català fins que ella em va dir que no m’entenia la paraula “vuit” o “huit”, com la dic jo en el meu català del País Valencià. A partir d’aquell moment, la tal senyoreta Molina em va demanar que li parlés en castellà perquè no m’entenia. Però he de dir, en honor a la veritat, que ho va fer amb arguments ben contundents:</span></div><ol style="list-style-type: none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_MOwppnRc6t_2VVp-TihS_zvMlBKZQTOLWsOfySprmVj_NBp8vtOT6oMw28yiXm4YKPEFcGbjAkeLTxbVue4qCUz36G1sy2fm8GWE7u70nQzaWNKgBmE7E1fAJxnI69G119FdWtWfmxnRIL8uy64ZXclbo99R0ed9ExIvWzwkYE7ZX-HVQMU218VBQJBc/s308/oficina.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="308" data-original-width="121" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_MOwppnRc6t_2VVp-TihS_zvMlBKZQTOLWsOfySprmVj_NBp8vtOT6oMw28yiXm4YKPEFcGbjAkeLTxbVue4qCUz36G1sy2fm8GWE7u70nQzaWNKgBmE7E1fAJxnI69G119FdWtWfmxnRIL8uy64ZXclbo99R0ed9ExIvWzwkYE7ZX-HVQMU218VBQJBc/w79-h200/oficina.jpg" width="79" /></a><li><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">a) Si no li parlava en castellà no em podria atendre, aquest argument irrefutable me’l va repetir diverses vegades.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">b) Que si algú li parlés en anglès faria el mateix poc esforç per entendre’l.</span></p></li><li><p><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">c) Que estava trucant a una plataforma “nacional” i, per tant, només s’hi </span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">podia parlar en castellà.</span></p></li><li><p><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">d) I final, que “estamos en España”.</span></p></li></ol><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">L’anècdota a la qual ja estem més o menys acostumats pel simple fet de repetir-se </span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">massa vegades no passa de ser això, una anècdota. Però fa pensar que no n’hi ha prou de saber que l’única manera de guanyar per al català </span><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt;">−</span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">especialment al País Valencià</span><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt;">− </span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">determinats àmbits d’ús és no claudicar davant les amenaces de persones com la senyoreta Molina en qüestió.</span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">Les senyoretes molines també tenen ben apresa la lliçó: l’única manera de conservar àmbits d’ús per al castellà és no claudicar davant els pocs o molts irreductibles que s’entesten a usar llengües minoritàries que per a l’única cosa que serveixen és per a desintegrar la “nació espanyola”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">Fins ací les regles del joc són les que són i no hi ha més cera que la que crema. Però les senyoretes molines també saben que estan a punt de fer un pas més, que ja poden fer un pas més. Per un moment m’imagine la meua interlocutora penjant el telèfon i proferint cap a mi adjectius poc elegants. La incomoditat que deu suposar per a ella mantenir la seua actitud inflexible no deu ser menor que per als qui no diem per respecte a les persones </span><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt;">−</span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">a les molines també</span><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt;">− </span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">els adjectius que de bona gana diríem si fóssem menys civilitzats.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">Per això ja han posat en circulació el pas següent. M’explicava un amic coneixedor dels cercles dels voltants de la Plaça de Cánovas, a València, que allà, quan un parla en català</span><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt;">−</span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">valencià</span><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt;">−</span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">balear, diuen: “Este aun está en la trinchera”. No entenc gaire de termes bèl·lics però em sembla que la trinxera és un recurs defensiu propi dels qui no estan en condicions de passar a l’ofensiva a baioneta calada. Ara bé, la qüestió en aquest cas rau en el fet de saber si som només nosaltres els qui estem a la trinxera i ells preparen l’atac definitiu o si per contra tots dos bàndols estem atrinxerats i desparant a tort i a dret per tal d’evitar el cos a cos. Per resoldre el dilema, els estrategs solen analitzar els moviments de l’enemic. Per la nostra banda observem que les senyoretes molines, de moment, es dediquen a repetir moltes vegades els seus arguments, com si no se’ls acabassen de creure del tot o com si els calgués encara engreixar el seu cos d’exèrcit. Per tant, podem deduir que elles, les molines, també estan a la trinxera i que la guerra, per ara, és una guerra de posicions on juga un paper molt important la poderosa artilleria en forma de telèfon </span><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt;">−</span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">de venda per telèfon de determinats missatges</span><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt;">−</span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">, de mitjans de comunicació i, de forma eficaç, la infanteria del boca a boca. La seua arma és la insistència.</span></p></div></div></div><div class="page" title="Page 2"><div class="layoutArea"><div class="column"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">Per això cal que nosaltres usem les mateixes armes i els engeguem els nostres arguments, moltes vegades, constantment, sense deixar que ens intimiden:</span></p><ol style="list-style-type: none;"><li><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">a) Si no em parla en català no li compre el bitllet i me’n vaig amb cotxe.</span></p></li><li><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">b) Allà vostè i la seua ruqueria de no voler aprendre idiomes. </span><span style="font-family: TimesNewRomanPS; font-size: 12pt; font-style: italic;">Que no sap que en</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPS; font-size: 12pt; font-style: italic;">Flandes se ha puesto el sol</span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">? En quin segle o en quina trinxera viu?</span></p></li><li><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">c) Ja sé que això és una plataforma “nacional”, però és que jo trucava des de</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">l’estranger.</span></p></li><li><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">d) Ho sent, senyoreta Molina, però amb vostè, que no entén res, no hi ha </span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT; font-size: 12pt;">arguments que valguen. Sàpiga que no ens fa cap por ni cap fàstic la trinxera. Fa tants anys que hi som!</span></p></li></ol></div></div></div>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-25477065480713197962023-08-13T10:34:00.001+02:002023-08-13T10:36:24.767+02:00Música<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsmP0ePt533b35BHAcnnpI29P3yAzacTDkblQJ3--XkV7XvndGo3LDzsC9ND2lnnTBHLBgxGiBptch2VY6iaXgetlIhN3pVGrapHIMwZHJgY5OTmeeY2vNfSRDqK5HPBd__lkOSOn1o0JxlVi1McS_gQ9S8tPw5eijLT9rEmDoZ1CPZ48GjrNVakQAAgcA/s728/IMG_0653.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="484" data-original-width="728" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsmP0ePt533b35BHAcnnpI29P3yAzacTDkblQJ3--XkV7XvndGo3LDzsC9ND2lnnTBHLBgxGiBptch2VY6iaXgetlIhN3pVGrapHIMwZHJgY5OTmeeY2vNfSRDqK5HPBd__lkOSOn1o0JxlVi1McS_gQ9S8tPw5eijLT9rEmDoZ1CPZ48GjrNVakQAAgcA/s320/IMG_0653.jpeg" width="320" /></a></div><span style="font-family: verdana;">Hi ha qui diu que la música són matemàtiques. Però jo, que no sóc ni matemàtic ni músic, entenc que la música és l’art de combinar l’exactitud i el sentiment. Adés escoltava Mendelsohn.</span><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-13927970919215713782023-08-03T08:28:00.000+02:002023-08-03T08:28:13.128+02:00Política<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTwzVSY6_DRZVvfDGYqNNsFP-jjMsago_5LO3oS2fZEk8mkGpWQtZcRnvMoXC2zJUvPwRZcDoJXqSz357bHT7xrdWtXsOpSeJuzg8fcsSnrhzgQVwe_9I5RWR9jNoezUfyU9azJw5d6kgu4I8GTVEcJDnCc8mWvJW3YBJqssuUp_FQ5p_9jxLcrJgS8akX/s520/Toma%CC%80s%20invertit.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="520" data-original-width="520" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTwzVSY6_DRZVvfDGYqNNsFP-jjMsago_5LO3oS2fZEk8mkGpWQtZcRnvMoXC2zJUvPwRZcDoJXqSz357bHT7xrdWtXsOpSeJuzg8fcsSnrhzgQVwe_9I5RWR9jNoezUfyU9azJw5d6kgu4I8GTVEcJDnCc8mWvJW3YBJqssuUp_FQ5p_9jxLcrJgS8akX/w200-h200/Toma%CC%80s%20invertit.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: x-large;"> "Crec que tenim una idea” -va dir algú-. I va nàixer la política.</span><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-36703468943319491792023-07-30T17:49:00.008+02:002023-10-04T14:53:48.792+02:00Improvisació<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUuGH-Q9Cq66J0ye0hasPaeYOjfEeGEiBSYa42nd-RFGEh52z9WGCuegZB1Vfwj3QqT5edCJOYfUNmfHCTezi77sMN-EX2-Re8yWFrLaCGD5zmknUNGb4nGlV1dY6RsTvd6ai8Kkh9Izver9drw-lhtFc7aAts4iNDforMdK1eiEZBtL3_MXnq2C2DZlW6/s2048/Caricaturatransp.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1436" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUuGH-Q9Cq66J0ye0hasPaeYOjfEeGEiBSYa42nd-RFGEh52z9WGCuegZB1Vfwj3QqT5edCJOYfUNmfHCTezi77sMN-EX2-Re8yWFrLaCGD5zmknUNGb4nGlV1dY6RsTvd6ai8Kkh9Izver9drw-lhtFc7aAts4iNDforMdK1eiEZBtL3_MXnq2C2DZlW6/s320/Caricaturatransp.png" width="224" /></a></div><br /><p><span style="font-family: verdana;">La millor improvisació és la que es prepara —ja ho díuen els qui segurament en saben—, però la millor preparació ès la que comença per una improvisació.</span></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-48049761121112725602023-07-13T20:23:00.005+02:002023-07-13T20:42:49.060+02:00Censura<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbgAAoaF3tm4C938EKevhOfjcQcAXEXL92FRMq0pfaMz1zVyGW2JuSLe3nS0W7xyYYK2IJaz-f8E19CA4xCdbb_3DZ-YFWcWJbsqfsyUPQyOerLR2Wii-uSHCLAkscOFT7xaqcyUIdtXN8UQACV1dZoExj4fRX5njI7qntkk0UKWFOfyOaPhlJWRbkFipf/s960/IES%20jo%20parlant.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbgAAoaF3tm4C938EKevhOfjcQcAXEXL92FRMq0pfaMz1zVyGW2JuSLe3nS0W7xyYYK2IJaz-f8E19CA4xCdbb_3DZ-YFWcWJbsqfsyUPQyOerLR2Wii-uSHCLAkscOFT7xaqcyUIdtXN8UQACV1dZoExj4fRX5njI7qntkk0UKWFOfyOaPhlJWRbkFipf/w320-h180/IES%20jo%20parlant.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-size: large;">Pitjor que la censura és l’autocensura.</span><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">En el dia de la data, Països Catalans. És la primera cosa que ens neguen els nostres enemics. Per alguna raó deu ser, que ens tenen tanta por si ajuntem les forces, no?</span></div>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-20433055729153805712023-06-02T16:06:00.004+02:002023-07-30T17:57:39.550+02:00Potser per a començar a agafar aire<p> </p><p><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZz3K3oPdoOD1PvF-aNryMCvkHpG-xv93wY-CLii4uUmiqHpAGUXUTj46dqaBbe1t13wR72lstXS8G4m2jpDlGvPM_NG33GDJxDdaVoJnb2dfBYx2bIyKjiD2GOzjCP0-iUADBWjfI9EeFMkKa3ErsHc3Hefin797QkXKKEk-tUrB93q1QEiLUbirN3vHu/s1920/sahara-desert.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZz3K3oPdoOD1PvF-aNryMCvkHpG-xv93wY-CLii4uUmiqHpAGUXUTj46dqaBbe1t13wR72lstXS8G4m2jpDlGvPM_NG33GDJxDdaVoJnb2dfBYx2bIyKjiD2GOzjCP0-iUADBWjfI9EeFMkKa3ErsHc3Hefin797QkXKKEk-tUrB93q1QEiLUbirN3vHu/s320/sahara-desert.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br />“No és possible fer política des de tan lluny del centre del Poder: és el que va entendre Llorente i no va entendre Blasco. Però la ciutadania en la seua petita obligació diària, el que pense i el que faça en la seua condició de “valencians” i com l’entenguen i la practiquen és l’únic que compta: l’única política que serveix o que pot servir. Per a nosaltres, almenys.”</span><p></p><p style="text-align: right;"><span style="font-family: verdana;">Joan Fuster: <i>Un país sense política</i>. Biblioteca Joan Fuster. Edicions Bromera, 1995</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Crec que se m’entén la intenció, que s’entén aquest Fuster que apel·la a la praxi ciutadana i a una manera “valenciana” d’entendre-la. Què és aquesta “manera valenciana”? D’això, de com l’entenguem, depèn el nostre futur, en depenem com a poble i d’això m’agradari parlar aquests dies, explorar aquesta idea, i ho voldria fer sempre o gairebé sempre havent llegit Fuster.</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-43034083983245592472023-05-07T10:40:00.002+02:002023-05-07T10:41:46.178+02:00Políticament correcte<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCKnyLyx_On10qQN77zSYjrapJb1of9NGe8tFbDW0RDCQOZU1utBjdrBNFMZKIXn2134b2Blt_L95Ss73bsBj6Xu4zOrXHLRshi0Hd_SqvR7UzErWkN6-MGPbgugLcM6rChgrCFk0lCdnZhqyxjBnKeCmf03W4WvUbFdUpdH8M_17EhCZTHtC3QPl8jQ/s2048/DSC05339.JPG%20-%20Versio%CC%812.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1371" data-original-width="2048" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCKnyLyx_On10qQN77zSYjrapJb1of9NGe8tFbDW0RDCQOZU1utBjdrBNFMZKIXn2134b2Blt_L95Ss73bsBj6Xu4zOrXHLRshi0Hd_SqvR7UzErWkN6-MGPbgugLcM6rChgrCFk0lCdnZhqyxjBnKeCmf03W4WvUbFdUpdH8M_17EhCZTHtC3QPl8jQ/w200-h134/DSC05339.JPG%20-%20Versio%CC%812.JPG" width="200" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: large;"> Quan un fet és “políticament correcte”, fins a quin punt pot arribar a ser també incorrecte?</span><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-42918652832535107752023-04-30T11:58:00.004+02:002023-05-01T01:13:47.745+02:00Coses de dos<p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0oNpNxPP2eax3HqoZacaQK_F5KsNsfvKdpM3TNbZEDLWjr9dHb1cvsjy8Bq-vzWpkE1ehP1263TQsRy7HZLHNXLuNDa56CsL8ure_X-RHFOLlcSW4vo7GTy-79RMUVLkY6YuhqaddiXA0HFvn1vs9LKs6XCW1PRS5m21T7unQLhBVjS2qj5_5sfYTlg/s2048/Caricaturatransp.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1436" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0oNpNxPP2eax3HqoZacaQK_F5KsNsfvKdpM3TNbZEDLWjr9dHb1cvsjy8Bq-vzWpkE1ehP1263TQsRy7HZLHNXLuNDa56CsL8ure_X-RHFOLlcSW4vo7GTy-79RMUVLkY6YuhqaddiXA0HFvn1vs9LKs6XCW1PRS5m21T7unQLhBVjS2qj5_5sfYTlg/w140-h200/Caricaturatransp.png" width="140" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br />“si un no vol, dos no es barallen”. Si un vol, dos no s’entenen.</span><br /><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-7354920192247333412023-04-25T04:30:00.000+02:002023-04-25T11:49:36.458+02:00“La sort del ser valencians”, reflexions, també, per a un 25 d'abril<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpByvd0a7y3DD7tjJKT3xa61-uhIfPDgK8HJ89aVXiojZjhMY2OCbv8EyH1fCJZ5HECCc6KMHfqtH1EgsaHpVoSr8NTnwL-j1-GTwCdaNKliH4-RCtON5n8SSfVouZEhZSGriGOypnkRNB06nTnUHst_NoY1kw0YavUcM6_JqeCmpLkh2wus4QXUoEMQ/s1694/La%20sort.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1694" data-original-width="1694" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpByvd0a7y3DD7tjJKT3xa61-uhIfPDgK8HJ89aVXiojZjhMY2OCbv8EyH1fCJZ5HECCc6KMHfqtH1EgsaHpVoSr8NTnwL-j1-GTwCdaNKliH4-RCtON5n8SSfVouZEhZSGriGOypnkRNB06nTnUHst_NoY1kw0YavUcM6_JqeCmpLkh2wus4QXUoEMQ/w400-h400/La%20sort.jpeg" width="400" /></a></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;">La falla Plaça i Natzarè de Pego em va demanar un article sobre “la sort de ser valencians” per al llibret de 2023, que era monogràfic sobre “La nostra sort”.</div><div style="text-align: justify;">Vaig rebre l’encàrrec amb un cert escepticisme, quina sort? Però m’hi vaig posar i heus ací, a continuació, el resultat.</div><div style="text-align: justify;">Els articles de llibret de falla solen tenir una vida efímera i una difusió curta, llevat de casos excepcionals. Perdoneu-me l’atreviment, però llegint aquest, un 24 d’abril, la vespra de la commemoració del mal que va venir d’Almansa, origen de la pèrdua dels nostres drets nacionals, crec que pot ser una reflexió oportuna. Us deixe amb ella.</div></span><p></p><p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><b><span style="font-size: large;">La sort de ser valencians</span></b></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;"></span></p><div style="text-align: justify;">
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: right;"><br /></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Deien els antics —o potser només ho va dir un i els altres s’ho van creure i ho van anar repetint fins als nostres dies— que la sort ajuda els audaços. Això deu ser una veritat a mitges, perquè si fora veritat del tot no hi hauria ningú covard i tothom aniria pel món fent audàcies i, a voltes, tenint accidents. No sé si ho ha comprovat ningú però probablement ha mort més gent fent accions agosarades que retirant-se a temps davant el perill.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">“<i>No huye quien se retira</i>”, afirmava un heroi sovint tan audaç com desenfocat de la realitat, de nom don Quijote, en un insòlit rampell de prudència o potser per pudor de manifestar la por que devia sentir davant un adversari temible. Diria que el seu exemple és l’altra cara de la mateixa moneda: la prudència o l’audàcia, que no hem de confondre amb la imprudència suïcida. Tot això, de tota manera, és tan confús que no admet cap mena d’acceptació universal.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Per alguna raó més encertada, els antics representaven la Fortuna, la sort en paraules menys solemnes, com una roda que gira. Els qui un dia són a dalt de tot poden esperar que en un moment o altre ocuparan un lloc a la part inferior de la roda i desitjaran que no pare de girar i que la davallada es torne un nou ascens. És llei de vida. Però què té a veure això amb una dosi o altra d’audàcia? Fins on, l’audàcia pot frenar o accelerar el moviment de la fatídica roda? Tampoc no ho podem saber. “A joc de daus vos acompararé”, diu Ausiàs March dels capricis de l’amor. I potser la comparança també és aplicable a les vel·leitats de la fortuna.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">I tot aquests llarg pràmbul em serveix per a entrar en el tema que m’han demanat que tracte: “la sort de ser valencians”. Sí, no és difícil de creure que hem tingut sort de nàixer valencians. És clar que a la seua manera els suecs tenen sort d’haver nascut suecs o segurament els esquimals d’haver nascut esquimals, tothom té moments en què se sent afortunat de ser el que és.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">I els valencians? Indiscutiblement vam tenir la sort de ser un poble amb acta de naixement. El rei Jaume I ens va portar a ocupar aquestes terres, ens va donar unes lleis pròpies i ens va constituir com a poble, com a una entitat política independent i federada amb els altres territoris de la Corona d’Aragó. Vingué després un temps en què junts vam constituir un imperi a la Mediterrània tan poderós que el cronista Ramon Muntaner arribà a afirmar que no hi havia peix que gosara anar per la mar sense dur les quatre barres vermelles de la nostra senyera pintades a la coa. Aquest va ser un dels nostres moments àlgids. N’hi ha hagut més: pense en els moments de més gloriosa literatura: aquell temps en que un poeta, Ausiàs March, parlava de l’amor com ningú a Europa; o el seu cunyat Joanot Martorell va ser capaç d’escriure una novel·la d’amor i de guerra en què la princesa Carmesina i Tirant lo Blanc van viure una bellíssima història d’amor i l’heroi mentrestant va alliberar l’imperi grec del poder amenaçador dels turcs enemics de la cristiandat. I enguany, sense anar més lluny, celebrem l’any Joan Fuster, un dels pensadors europeus més destacats del segle XX. Són només uns exemples, però si aneu per València i passegeu per la renovada Plaça del Mercat podreu contemplar la Llotja o el Mercat Central, dos monuments junts, un cara a l’altre, que simbolitzen dos moments del nostre esplendor econòmic. També les pedres són testimonis del que hem sigut i som els valencians al llarg de la història.</span></p>
<p style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Però la fortuna és una roda, ja ho hem dit. Els valencians, el poble valencià, no ha estat un poble fet per a guanyar guerres, més aviat les hem perdudes totes d’ençà de la Guerra de les Germanies d’ara fa cinc cents anys, i a cada derrota la repressió ha estat ferotge: després d’aquella guerra, vingué la de Successió, i fins i tot la II República va ser aixafada pel feixisme més cruel i sanguinari. Sempre, els valencians hem eixit perdent com a poble i sempre hem pagat els plats trencats de cada conflicte. També és cert que hem sabut refer-nos de les desgràcies, de la ruïna del comerç de la seda, de la desaparició del negoci del sucre i la canyamel, de la fil·loxera i de la pansa i ara, víctimes d’un món globalitzat i sotmesos a uns legisladors espanyols i europeus que ens van en contra, ens esforcem per a eixir de la crisi de la taronja. Però no podem trair els nostres avantpassats i no ens retirarem com el cavaller castellà. Som un poble amb capacitat de reacció, ho hem demostrat moltes voltes. Som, en definitiva, un poble audaç, audaç i treballador, i necessitem aquestes qualitats per a tornar a governar-nos de veritat, fent-nos lleis pròpies, manant de les nostres finances i dels nostres recursos, no deixant que ningú ho faça per nosaltres i parlant de tu a tu amb els altres pobles del món. Ens convé i necessitem creure per tant que la fortuna ajuda els audaços. Només això ens pot permetre ocupar un caduf ascendent de la roda de la fortuna i que tornem a un lloc preeminent en la història dels pobles que volen viure a la seua manera, que no és, segurament, ni millor ni pitjor que una altra; és senzillament la pròpia, en el cas dels valencians, la nostra.</span></p></div>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-22067871270481046982023-04-01T15:50:00.001+02:002023-04-03T12:07:36.749+02:00Política, ara que venen eleccions<p><span style="font-family: verdana; font-size: large;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFs-wF-_mEH6hdsn_oU2F8b5TibFYeeQmAUyrKBiJN4EW12z5jwEoTZ6ioVe7hAEPM3rpq3KQBfdlHC4eqINVKYiwcJee3zd_yLLG-IXzIRGUWCz6GejFWLCk2Ic0NGoPWspfWcdfyHuRdCZMgS01yf4X1Ak-kP_bpsqSjsbzvLdZhZv7oyp_7ER4yMA/s2048/Caricaturatransp.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1436" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFs-wF-_mEH6hdsn_oU2F8b5TibFYeeQmAUyrKBiJN4EW12z5jwEoTZ6ioVe7hAEPM3rpq3KQBfdlHC4eqINVKYiwcJee3zd_yLLG-IXzIRGUWCz6GejFWLCk2Ic0NGoPWspfWcdfyHuRdCZMgS01yf4X1Ak-kP_bpsqSjsbzvLdZhZv7oyp_7ER4yMA/s320/Caricaturatransp.png" width="224" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br />Tot és política, però la política no ho és “tot”.</span><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-91873767200545664012023-01-26T08:59:00.000+01:002023-01-26T08:59:04.523+01:00Llibertat d'expressió<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-_dvV-equqDl8n8b9Hmj5ViRGtzlAiXLXtaX03d98JAJLSz9unMkF8YzLdWsiSG7OEr6tFKSRowPFfldbmnUvBZczdUhRoMvdVr8KVWrsIIWn8P-_6Rl0LR8u196AGwNOQYK_4UvX-nRi7vds9TOg8REoS1Syzkdp5_JziFTowMCjmHN4HJuge5mjVA/s2048/IMG_0005.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1530" data-original-width="2048" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-_dvV-equqDl8n8b9Hmj5ViRGtzlAiXLXtaX03d98JAJLSz9unMkF8YzLdWsiSG7OEr6tFKSRowPFfldbmnUvBZczdUhRoMvdVr8KVWrsIIWn8P-_6Rl0LR8u196AGwNOQYK_4UvX-nRi7vds9TOg8REoS1Syzkdp5_JziFTowMCjmHN4HJuge5mjVA/w400-h299/IMG_0005.JPG" width="400" /></a></div><br /><span style="background-color: white; font-size: large;"> <span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); font-family: system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif; white-space: pre-wrap;">Allò que sembla "incorrecte" per a algú, podria, a voltes, ser oportú.</span></span><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-41610289885479242652023-01-17T09:28:00.004+01:002023-01-17T09:35:59.956+01:00Una incoherència freqüent<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1pl3hTVbJvYbpLX9Yg7iEpgA-uVbdSOOCcEgrB_Qx1EQ00FLpuvHBla_q8rFcdSOm5_PZss9-R9z5Yz27EYNacXkSG-ghaukAMfeEPzDxs8V4W40G-j3kaX7fJuCFT4lSXyarUMafqj19krunGN4o7JLKS0Vc8G3t311gx1LUu_-GguTdz1Qc6m-XWA/s2048/fullsizeoutput_3ed1.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1913" data-original-width="2048" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1pl3hTVbJvYbpLX9Yg7iEpgA-uVbdSOOCcEgrB_Qx1EQ00FLpuvHBla_q8rFcdSOm5_PZss9-R9z5Yz27EYNacXkSG-ghaukAMfeEPzDxs8V4W40G-j3kaX7fJuCFT4lSXyarUMafqj19krunGN4o7JLKS0Vc8G3t311gx1LUu_-GguTdz1Qc6m-XWA/w200-h187/fullsizeoutput_3ed1.jpeg" width="200" /></a></div><br />Quan en una mateixa al·locució, hom parla repetidament de "persones sol·licitants", de "xiquets i xiquetes", de "pares i mares", etc. i tot seguit fa referència als "índexos" de natalitat, per exemple, i s'adreça a les "oientes", se li pot atribuir bona voluntat en la cosa social, indubtablement, però també un desconeixement palès del funcionament dels mecanismes de la llengua.</span></div>
Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-2147681588760110212023-01-17T09:22:00.001+01:002023-04-24T22:41:14.247+02:00Viure<span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdW8X5QqATSmitrpc7WoYFpp3mk6R2kpJ59WrcoabzIYjnQisYZ1NA6rFKhMntD1RBzyKXQODxWTAaqfwwH4oEd4frGFzzZlGEpRwTAoSqgJpjwtyY5DpYyerCNs9hbyA_jmVyAs5B9gxzi5XCo7A0GPoAuyTukWJ62xeVceLWygmULIEe-G3G3DB8-Q/s2048/DSC05339.JPG%20-%20Versio%CC%812.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1371" data-original-width="2048" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdW8X5QqATSmitrpc7WoYFpp3mk6R2kpJ59WrcoabzIYjnQisYZ1NA6rFKhMntD1RBzyKXQODxWTAaqfwwH4oEd4frGFzzZlGEpRwTAoSqgJpjwtyY5DpYyerCNs9hbyA_jmVyAs5B9gxzi5XCo7A0GPoAuyTukWJ62xeVceLWygmULIEe-G3G3DB8-Q/w320-h214/DSC05339.JPG%20-%20Versio%CC%812.JPG" width="320" /></a></div>Viure. Com si no fóssem fets de fang.<br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-11917703864441602002023-01-09T23:45:00.006+01:002023-01-10T00:08:52.973+01:00“Política”<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0OJms0iq0r5NtA4JEM7UejGjZZbc-4_fZ8BqajISITqht6w9iOEl-mpOvdGVTVnWksL0pwNkDIj0ZI74I9-HFqEs8xSYGTENu6P4x1a8EWFR-sIpgdBNCZccTW8qZDj_-zjOxg9YuugN6KbKadJZdsouhw1BGVttnRRmIhTktvW3xeK7EoYgUeUY8SQ/s2048/Caricaturatransp.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1436" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0OJms0iq0r5NtA4JEM7UejGjZZbc-4_fZ8BqajISITqht6w9iOEl-mpOvdGVTVnWksL0pwNkDIj0ZI74I9-HFqEs8xSYGTENu6P4x1a8EWFR-sIpgdBNCZccTW8qZDj_-zjOxg9YuugN6KbKadJZdsouhw1BGVttnRRmIhTktvW3xeK7EoYgUeUY8SQ/w140-h200/Caricaturatransp.png" width="140" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;">En diuen “política”, quan pretenen atacar-nos, menysprear el que fem i denigrar el mot amb què ho defineixen. Tot alhora. No saben que massa sovint la seua “política” els denigra, a ells, i els defineix. I una cosa semblant podríem dir de quan invoquen la “ideologia”.</span><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-84431815325866043032022-12-30T09:59:00.000+01:002023-04-24T22:45:08.631+02:00Humor incorrecte<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSU3ZqdtEXxfHTLQlo60c2ZbzpWs1Z-PSR3j2h5nYSCCBP8QgMKwVxxvvv4QzC68kOH5HXU49oYFD_NIpSR7g-QeOnFxmZthIlWTOqrqzNVxpNpEbZxoVk6AAAT0HQyiJDgy5niDaglpiwQdLs1h3RjQybD0Nm4yyaIqYL6tymRvoaI8cBSBtgv_D7sA/s2048/Caricaturatransp.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1436" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSU3ZqdtEXxfHTLQlo60c2ZbzpWs1Z-PSR3j2h5nYSCCBP8QgMKwVxxvvv4QzC68kOH5HXU49oYFD_NIpSR7g-QeOnFxmZthIlWTOqrqzNVxpNpEbZxoVk6AAAT0HQyiJDgy5niDaglpiwQdLs1h3RjQybD0Nm4yyaIqYL6tymRvoaI8cBSBtgv_D7sA/s320/Caricaturatransp.png" width="224" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"> <span style="font-family: verdana;">Confondre "humor" amb "falta de respecte" és com confondre "sexe" amb "violació".</span></span><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-45626716221795573182022-12-29T12:23:00.004+01:002022-12-29T12:23:39.657+01:00Joan Fuster, com un tennista<p><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkqk3_IpS_vcBEllLkbTbdMnXO_Pl6cL1pnrjBaOLOZGXZladgsbOqBefb8o_OTRBIvfbAM5gWI2MNvfhlKHyFkkeMUN7yt2dp5MgX4w4fN0OKs5Rr0UMQ69sBuDciZsE6CqAR2tKtHd4AeM9TKol4MCpw5X1890XHmI6uysrwvfrf6ZxEEgVXtfcC2w/s930/joan%20fuster.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="930" data-original-width="596" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkqk3_IpS_vcBEllLkbTbdMnXO_Pl6cL1pnrjBaOLOZGXZladgsbOqBefb8o_OTRBIvfbAM5gWI2MNvfhlKHyFkkeMUN7yt2dp5MgX4w4fN0OKs5Rr0UMQ69sBuDciZsE6CqAR2tKtHd4AeM9TKol4MCpw5X1890XHmI6uysrwvfrf6ZxEEgVXtfcC2w/s320/joan%20fuster.jpg" width="205" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /> <span style="text-align: justify; text-indent: 28.3px;">Si fos afeccionat al tennis, m’agradaria jugar un partit amb Federer o amb Nadal o amb qui fos el millor del món —ara sembla que el rànquing està canviant molt—, a pesar que tingués la derrota assegurada. Perquè, ¿no seria motiu de gaudi veure jugar un gran campió des de l’altra banda de la pista, calibrar els seus gests, la forma de pujar a la xarxa, el colpeig en cada jugada, les mirades, les reaccions a cada pilota que fregués la ratlla, fins i tot la commiseració amb què acolliria un rival tan feble com soc jo? Tanmateix em confesse molt ignorant en aquest joc i no seguiré pel camí del símil, sinó que m'acararé al moll de la qüestió.</span></span><p></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">M’agrada llegir Fuster, sempre ho he fet amb resultats alliberadors, estimulants, “higiènics” —que diria ell mateix—. Entenc Fuster com un gran tennista de la paraula, del diàleg, del debat. Podríem parlar de la seua "versió" oral, de l’home que rebia a casa seua estudiants, professors, polítics, artistes o simplement jovencells intel·lectualment prometedors. Del número 10 del carrer Sant Josep de Sueca, segons diuen, tothom n'eixia amb els deures posats: una novel·la a escriure, un estudi suggeridor, una acció cívica o potser política… “Ja sabeu aquell aforisme grec: Joan Fuster és la mesura de totes les coses" —ironitzava ell mateix.</span></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">Diuen, per altra banda, els qui en saben i és fàcil de comprovar, que quan Fuster escriu té sempre en compte el lector destinatari, se li adreça com si li estigués parlant en aquell moment, l'interpel·la, el fa dubtar i si cal respon per ell també. És com el tennista campió, que torna totes les pilotes i, en absència de l'adversari, canvia de camp a cada jugada i i la torna també per ell. I si el lector és bo i actiu i crític —com l'assagista volia—, no deixarà de seguir el consell fusterià: "poseu-hi objeccions, si més no us divertireu". Heus ací el joc, el noble esport del diàleg.</span></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">És en això que Fuster s'assembla al campió tennista. Jo tinc un amic que de jove practicava aquest esport i ens guanyava sempre, no regalava cap punt i ho deia; si li’n guanyaves un, era un punt guanyat, mai regalat.</span></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">Doncs així com el meu amic jugava al tennis, dialoga Fuster: sense regalar cap victòria dialèctica, i si no fos perquè els escèptics com ell són, per definició, parladors en el millor sentit de la paraula, jo diria que acarar-se a ell era jugar contra un adversari temible, immisericorde, capaç d'aprofitar les febleses de qui tingués davant per a assestar-li l'estocada definitiva. Tanmateix, saber-se vençut d’antuvi i lluitar —perdre, en definitiva— contra ell és una de les millors coses que intel·lectualment poden passar en la vida: no només la derrota es transforma en estímul sinó que també ens mostra les febleses que honestament hom faria bé de corregir-se i millorar.</span></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">A casa, hi ha sempre un Fuster a mà, perquè no se m’atrofie l’hàbit de pensar, i el cride de tant en tant; però tinc ara damunt la taula el <i>Diccionari per a ociosos</i>, per una qüestió que podríem dir “professional”, i consulte, només per la brevetat, l'entrada "Bellesa". M'agradaria glossar-la ara. Escriu Fuster:</span></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">"No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència". Algú, en alguna d'aquelles nits de Whisky i tabac Winston, degué portar-li el dilema a la ment, un contertulià, una lectura, un pensament, tant se val. L'afirmació, per a Fuster no mereix cap insistència argumental o millor dit: sí: "Això és una idea de vell o d'impotent". Entenc que cadascú és el que és, jove o vell, anacoreta o vividor, promiscu o impotent, i cadascú té dret a ser com és i a ser respectat en les seues qualitats. "De vell o d'impotent que es resigna a ser-ho", és clar, tampoc no hi ha res a objectar, la resignació és tan "camí" elegible com la rebel·lia, "ja t'apanyaràs", diu Fuster més d'una vegada a qui ha d'escollir una cosa o altra.</span></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">Ara bé, sacsegem una miqueta la qüestió. No oblidem que el doctrinari, si renuncia a la concupiscència és en favor de la virtut, de l'evitació del pecat, del camí desitjat de la puresa i de la santedat. Tornem doncs la pilota i vejam què hi dirà l'interlocutor, l'adversari, el lector:</span></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">"Perquè, si en contemplar un cos adorable no sentim la 'concupiscència' que ens fa desitjar-lo ¿no sentirem més aviat la ira de no sentir-la, o l'enveja dels qui la senten?" El lector de l'any 64 del segle passat, any en què es publicà la primera edició del <i>Diccionari per a ociosos</i>, havia estat, obligatòriament, client del la Primera Comunió, del "<i>con flores a Maria que madre nuestra es</i>" i ben probablement d'alguns exercicis espirituals d'aquells que esdevenien obligatoris per a qualsevol que s'hagués atansat a una església o a un centre educatiu en aquells anys "tenebrosos". Per tant, el lector, el primer lector d'aquest llibre de Fuster, havia de conèixer necessàriament el mateix "vocabulari d'extracció catequística" que empra l'autor per a tornar la pilota del respectable doctrinari antic. Dit d'una altra manera: aquell lector, tant com el doctrinari i tant com Fuster, sap que els pecats de la ira i de l'enveja mereixen a ulls del Jutge Suprem les mateixes flames de l'infern que el de la concupiscència. Fuster en posar-se al capdavant dels pecadors, adopta la mateixa actitud irònica, descreguda i distanciada que mostrà el dia en què va ser cremat en efígie a la Cavalcada del Ninot de València per haver afirmat que els suecans menjaven rates de marjal. "La concupiscència —diguen els moralistes el que vulguen— és la vida", conclou el savi de Sueca.</span></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">Però, totes les idees de Fuster i també les conclusions són "provisionals", la pilota ara mateix vola per damunt de la xarxa, la partida no s'ha acabat, podem encara tornar-la, ja que el nostre Nadal o el nostre Federer dialèctic ha renunciar a fer-ho potser perquè se n'ha cansat o perquè ha abandonat una partida avorrida que l'enfronta a un rival tan poc consistent. Se m'ocorren dues reflexions:</span></p>
<p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">La primera és saber si, seixanta anys després que el <i>Diccionari per a ociosos</i> va veure la llum, el lector encara conserva aquell mateix vocabulari —de vegades volgudament amenaçador— a què respon Fuster amb les mateixes armes ben untades d’ironia i empeltades d’escepticisme. No ho crec, vivim un temps que li dona la raó: “la concupiscència és la vida” i només cal eixir al carrer per a veure com se’n fan ressò els nostres jóvens i no tan jóvens, ja alliberats del temor a les calderes de Pere Botero. Fuster es guardaria prou de censurar-ho. Si visqués, centenari com seria, ja hauria arribat a la inapetència paorosa que temia i s’hi hauria hagut d’adaptar, probablement pecant d’ira, o d’enveja. O potser no tant: "És la conclusió a què he arribat: només hi ha un 'pecat mortal', i són les faltes d'ortografia" —afirmà en un altra moment.</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: right; text-indent: 28.3px;"><span style="font-family: verdana;">Publicat a <i>Homenatge a la paraula.</i> Gandia, 2022</span></p><div><br /></div>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-7057765628626240662022-11-29T13:57:00.001+01:002022-11-29T13:59:06.825+01:00Desconfiança<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPMiGCL_JdvvMld_0otNSbC6umbnyXahLtUcRhab0ib6n-aA9Mia18au402mDQtNCxRi1Fr4C6RhD8lXlhQmtlb5xwblbABUW6NRNnZ63r0wjF71rhm0ybin0Wxve4wzD4-4ilu0QIFrdBYHCI3dATDHzAj2BgM0wkN1KV2nDd-pyr7oPT0YvghfAqdg/s520/Toma%CC%80s%20invertit.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="520" data-original-width="520" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPMiGCL_JdvvMld_0otNSbC6umbnyXahLtUcRhab0ib6n-aA9Mia18au402mDQtNCxRi1Fr4C6RhD8lXlhQmtlb5xwblbABUW6NRNnZ63r0wjF71rhm0ybin0Wxve4wzD4-4ilu0QIFrdBYHCI3dATDHzAj2BgM0wkN1KV2nDd-pyr7oPT0YvghfAqdg/w200-h200/Toma%CC%80s%20invertit.jpg" width="200" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;">La desconfiança sistemàtica consisteix a fer passar la realitat a través d'un tamís que li és aliè. I això, per sistema, no crec que siga un mètode fiable.</span><p></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-31728292433725065582022-11-20T23:13:00.006+01:002022-11-21T09:08:45.480+01:00Apunt d’història<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8jsxJrFxJJiBxpwoNVFsc1sBxUoEz6DzL5BKndFoX8yBqANH3rO4hEn93u6wXIHH2JWAhYKXmuyP0m1kqPsWe7dr_XPlF5rvxn4A-Ai3i0wWbwTHUCyBSq-dSO9euSFmiDnnIRzoYUgKInbR0U3kWSVgL1wDam1622j-5rjZHJoZK9H4FMIP-XDseUg/s2048/Caricaturatransp.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1436" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8jsxJrFxJJiBxpwoNVFsc1sBxUoEz6DzL5BKndFoX8yBqANH3rO4hEn93u6wXIHH2JWAhYKXmuyP0m1kqPsWe7dr_XPlF5rvxn4A-Ai3i0wWbwTHUCyBSq-dSO9euSFmiDnnIRzoYUgKInbR0U3kWSVgL1wDam1622j-5rjZHJoZK9H4FMIP-XDseUg/w140-h200/Caricaturatransp.png" width="140" /></a></div><br />Els valencians dediquem carrers, passeigs i grans vies a l’Arxiduc Carles i a les Germanies, no a Felip V ni al comte de Mèlito; en definitiva tot l’honor és per als perdedors de les guerres més importants de la història del País Valencià. <p></p><p>Que el poble i la tradició els atorguen el nomenclàtor urbà vol dir que els guanyadors no són popularment considerats “dels nostres”. I és cert. No ho són. La història ho confirma i em fa l’efecte que, amb ells, a cada bugada hem anat perdent un llençol. Encara ara.</p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-62589235079602700782022-11-18T00:07:00.003+01:002022-11-20T23:01:28.007+01:00Sobre la tolerància. Encara Fuster<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw9crUalcRgmaQz3qRNoyLVyQUtcS-uRIlN-mLg6YmdYWqXqehuRS1hKqySr7sBHCbIB3dtX9nHlzsBmuI98mcCJkE-Yq_n7vpK8AgEx7l2XV9xV2e5Lvm2V7356Gcu17sWzJ6WdQoTBfrnViVeAQ7GFV21LYq3DJpMYBCLMusq4qsiZPwowynGjmdlQ/s228/fusteralfaro.gif" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="228" data-original-width="193" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw9crUalcRgmaQz3qRNoyLVyQUtcS-uRIlN-mLg6YmdYWqXqehuRS1hKqySr7sBHCbIB3dtX9nHlzsBmuI98mcCJkE-Yq_n7vpK8AgEx7l2XV9xV2e5Lvm2V7356Gcu17sWzJ6WdQoTBfrnViVeAQ7GFV21LYq3DJpMYBCLMusq4qsiZPwowynGjmdlQ/s1600/fusteralfaro.gif" width="193" /></a></div><span style="font-family: verdana;"> Diu Fuster: "fer i deixar fer no va ser mai ben vist pels qui tenien la paella pel mànec. La burgesia, primera 'classe' que afirmava que 'tots som iguals' —en teoria, per descomptat— formalitzà la teoria de la 'tolerància'. He citat Erasme i Voltaire. Constitueixen una referència il·lustre. Les circumstàncies concretes varien geogràficament, segons el grau de 'modernització' o d'aburgesament de cada lloc. Entre nosaltres, encara estem sense 'prendre la Bastilla': encara no hem passat el tràmit de la 'revolució burgesa'. Ací hem passat del feudalisme a les multinacionals, com, segons don Santiago Rusiñol, els hispanoamericans havien passat del lloro al gramòfon. I així ens va..."</span><p></p><p><span style="font-family: verdana;">La citació és potser massa llarga, però l'he volguda deixar així per a contextualitzar la frase que vull destacar. La comparació entre el feudalisme i el lloro per una banda i de les multinacionals i el gramòfon per l'altra,</span><span style="font-family: verdana;"> m'ha fet gràcia. La humorística associació entre el pensament de Fuster i el de Rusiñol em sembla pròpia d’un gran escriptor capaç de convertir una idea vella en sorprenent.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Som conscients de fa temps que la penitència de no haver pres la bastilla és allargada però Fuster ja ho anunciava l'any 78, quan la democràcia era "acabada d’estrenar" i el sentiment de novetat, enganyosa o no, era legítim. Ara aquesta democràcia borbònica ja és vella. Si se’m permet la comparació, és com jo, llavors jove i novençà i ara, per dir-ho amb paraules de Josep Carner, amb "els queixals moments de senectud". En tot aquest temps ens hem tornat més vells i potser més tolerants, fins i tot amb els despropòsits i les mancances del sistema. Per això va bé que algú ens recorde de tant en tant que la tolerància pot ser en algun moment una insidiosa pedra a la sabata del progrés democràtic, que allò del "tots som iguals" és només en teoria, i que no és convenient oblidar que el "tràmit" de la Bastilla no té succedanis. Tots els anys haurien de ser Any Fuster.<br /></span></p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-92092403721275130092022-10-29T19:24:00.003+02:002022-11-09T19:06:06.999+01:00Joan Fuster, el Barça i el València<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> D'ací unes hores el València i el Barça jugaran a Mestalla un partit de lliga, com cada any les passions seran les habituals. Algú ha dit que aquest és "el clàssic del corredor mediterrani" —eufemisme, em sembla, massa submís, massa "agenollat", per no dir "el clàssic dels Països Catalans", però això ara no ve al cas i al capdavall les paraules són responsabilitat de qui les signa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El cas és que el 27 de febrer de 1971 hi hagué al mateix estadi i amb els mateixos equips protagonistes un altre partit. I segurament aprofitant l'avinentesa o per allò d'escalfar els motors, la Casa de Catalunya a València, que era llavors al digníssim carrer de la Pau, va organitzar una tertúlia a la qual van assistir en representació del club culer el president Agustí Montal i el directiu Armand Carabén, els quals convidaren Joan Fuster. Ho conta ell mateix en un article al <i>Serra d'Or</i> del mes següent. "Era una ocasió de trobar-hi alguns vells amics", comenta.</span></p><p><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3VThnHsz0TDQ_-uFKnyk76Rh8xF152_dkudjcQBsAvvexG6itx2GdS4heUlFOFscCiG-dRFcQVZArjuY4H4FUwecnGjZsBC77HiBwzuCJNskv-RRO4RdJigdK3iPQ0ymFamuuGgvTwcFRf0BQPUxQBHcoVCAGqic-rDK065gUJ3vfnAyHdM2UJjI7DQ/s930/joan%20fuster.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="930" data-original-width="596" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3VThnHsz0TDQ_-uFKnyk76Rh8xF152_dkudjcQBsAvvexG6itx2GdS4heUlFOFscCiG-dRFcQVZArjuY4H4FUwecnGjZsBC77HiBwzuCJNskv-RRO4RdJigdK3iPQ0ymFamuuGgvTwcFRf0BQPUxQBHcoVCAGqic-rDK065gUJ3vfnAyHdM2UJjI7DQ/w128-h200/joan%20fuster.jpg" width="128" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-family: verdana;">En aquell article, l'assagista de Sueca commença manifestant poc interès personal pel futbol, segueix amb diverses consideracions i observacions molt iròniques sobre la preferència per la tauromàquia d'alguns intel·lectuals valencians: Blasco, Almela i Vives, Duran i Tortajada, etc. i afirma: "més d'un poeta líric ha passat, sense quasi transició, de la contrabarrera a recitar la seua Flor Natural en els Jocs del Rat Penat." Continua Fuster parlant tan difusament com irònica del fil de debat i del públic assistent, divers i nombrós: "Hi ha tres vegades més gent que quan tu hi dones una conferència", diu que va dir al professor Joan Reglà, assidu segurament de la institució i també assistent aquella nit. I acaba amb</span> algunes notícies més que copie directament perquè m'han resultat ben il·lustratives de d'un Fuster que, sense voler, "és la mesura de totes les coses":</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #999999; color: white; font-family: verdana; font-size: medium;">"<span style="text-align: justify; text-indent: 28.3px;">Quan es van calmar els esperits, Agustí Montal pronuncià unes clàusules d'estil ben mesurades, i repartí tres o quatre visques oportuns. Després vam anar a sopar. El pianista del restaurant ens va rebre amb una sardaneta. Era inevitable. "¿Vindràs demà al partit? Et reserve una tribuna", em diu l'Armand [Carabén]. "Home, no cal", li conteste. És segur que no hi comprendria res. Alguna volta, m'he parat a veure en la televisió escenes de futbol, i n'he tret una impressió estranya. De petit, encara acudia al futbol, els diumenges, en un camp rudimentari del meu poble, i en conserve una memòria ben nítida. En aquella època —fa tants anys, ja—, els futbolistes sabien jugar més que no els d'ara. Feien més coses mi més brillants, al camp, i fotien més gols. Em diuen que estic equivocat, i que allò era el palelític pur, i etcétera. Ho deixe córrer. He tornat a Sueca, i escric aquest article. Aquesta tarda, el Barcelona i el València s'han disputat els punts de la jornada. La ràdio informa que han empatat. Sóc incapaç d'apreciar els avantatges, per al València o per al Barcelona, de la peripècia. Ho lamente. Des d'un punt de vista profà i primari, m'hauria estimat més que hagués guanyat el Sueca."</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #cccccc; font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><br /></span></span></p><div style="text-align: left;"><br /><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; text-align: justify; text-indent: 28.3px;"><br /></span></div>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5262932990576966517.post-13178534164890786312022-08-17T23:54:00.003+02:002022-08-18T00:04:31.406+02:00Evocacions de fa seixanta anys: el dia de Sant Antoni, ecologistes abans dels ecologistes<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5aSuGOaYLRyCSWHmvOoFJ3CPQy_ytQuybD6Jy0CyoFzum3S2ibvuW8ViP-vPW2mC93jg67hnd9wLzAMTU3rWEx2EDe5shGeoMnSBtrYRyw5gj8nnYs72dc-q47JcguZ6Z5WlOQ_qI-eJ5QV7yQ_PmZjbIJuz3QndTER5MxpXzBkwHnVgBqCgy2QzPGA/s3677/DSC06761.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="978" data-original-width="3677" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5aSuGOaYLRyCSWHmvOoFJ3CPQy_ytQuybD6Jy0CyoFzum3S2ibvuW8ViP-vPW2mC93jg67hnd9wLzAMTU3rWEx2EDe5shGeoMnSBtrYRyw5gj8nnYs72dc-q47JcguZ6Z5WlOQ_qI-eJ5QV7yQ_PmZjbIJuz3QndTER5MxpXzBkwHnVgBqCgy2QzPGA/w621-h165/DSC06761.JPG" width="621" /></a></div><br />No érem els únics, els de Beniarbeig, que celebràvem Sant Antoni d'aquesta manera. Des de Benimeli fins al Verger, tota la gent de tots els pobles de la falda sud de Segària s'aplegava als peus de la la llarga serra i la poblava tota. Més que el dia de Sant Antoni hauria valgut més que es digués el dia de Santa Segària. Però ho contaré més en primera persona, tal com jo ho vaig viure.<p></p><p>El meu avi patern, de nom Tomàs com el meu pare, com jo mateix i com molts avantpassats meus des del segle XVIII a Beniarbeig segons he pogut constatar, era fuster, caçador ocasional com tota la família masculina, més per necessitat de menjar carn a poc preu que pel vici de matar, i apicultor segurament per influència de mon pare, el qual —com solia ser habitual entre molts hòmens de la seua generació— coneixia bé la muntanya, hi anava a caçar sovint, sabia trobar els cocons per a beure i en distingia els que eren per a les persones dels que hi havia al costat, més accessibles perquè hi beguessen els animals; coneixia, a més, totes les coves i tots els avencs, les sendes i els passos estrets; i com que la postguerra encara era viva em deia que sabia una cova on podria amagar-me en cas de necessitat i no em podria trobar mai ningú. No va arribar a ensenyar-me-la, tot siga dit, i per això soc sempre un home localitzable en un lloc o altre. Ho dic perquè quede clar que per aquesta banda de la família teníem als anys seixanta del segle passat, encara no fa ni un segle, una relació sovintejada amb la muntanya i sobretot amb Segària.</p><p>El meu avi Tomàs tenia una terra a la partida de Racons de Beniarbeig, al peu de la serra, molt a prop de l'avenc de Sigarra, que a la meua novel·la <i>Hi ha morts que pesen cent anys</i>, vaig canviar el nom —no recorde per què, ni ara ho tornaria a fer— per l'avenc de Driss, i cada any el dia de Sant Antoni hi anàvem de paella, com molta més gent que es reunia als respectius bancals de la zona, i ja abans de dinar, xiquets i grans, si no havíem de fer la paella, pujàvem muntanya amunt fins al portell i hi havia qui anava fins a la Cadireta del Rei Moro, que és com dir que feia el cim per aquella zona, i baixava a dinar. Havent dinat, la vesprada curteja al ple de l'hivern, tornava a haver-hi una pujada més a la muntanya. Aquesta volta cadascú portava la seua capsa de mistos a la butxaca.</p><p>Quan començava la davallada, tothom anava mirant coscolls i argelagues ben situats, treia els mistos i els pegava foc. Era una tria conscient, els majors ensenyaven als menuts quines mates es podien cremar i quines no per a evitar incendis massa grans. I així, encenent petits focs anàvem baixant muntanya avall, fins que arribàvem al peu de Segària i tornàvem ja quan fosquejava cap al poble. Els de Beniarbeig, els de Benimeli, els de Sanet, els d'Ondara i els del Verger, tots fèiem el mateix ritual, i en arribar als pobles respectius, Beniarbeig té en això una perspectiva privilegiada, tota la muntanya era plena de llumetes que s'anaven apagant a poc a poc i el paisatge tenia un aspecte de faula, de màgia, de bellesa natural, diria que d'invitació a la natura perquè es regeneràs de la mà de l'home fins l'any que ve.</p><p>Després les coses van canviar, com sap tothom. Les festes tradicionals i locals van deixar pas a un calendari festiu molt més estricte i més harmònic amb les modernes relacions laborals. Assistíem a un món nou i semblava que definitiu, i fins i tot aquells protectors del medi ambient, aquells ajudants del procés natural de la regeneració van deixar pas a una nova relació de deixament, d'abandó i d'oblit amb la natura i especialment amb la muntanya.</p><p>I juntament amb la relació respectuosa de l'home amb la muntanya va desaparèixer també la consciència que constituïa un matrimoni d'interessos: necessitàvem la llenya per a escalfar-nos i per a encendre el forn, i l'herba per a la pastura, tant com la natura necessitava la nostra mà per a regenerar-se. Però no li som imprescindibles, ella té els seus propis recursos, actuen més lentament però mai no han deixat d'actuar: la tronada d'estiu, el llampec encén a gran escala l’extensa làmpada de milers de bombetes que creàvem col·lectivament cada Sant Antoni per a anunciar la victòria de la vida i de la primavera. I quan hem deixat de fer-ho l'oratge ha recuperat del seu paper ancestral i ha actuat a voluntat sobre la garriga que ja no dominem. </p><p>Hi ha massa problemes pendents en aquest punt, la solució és complexa i no demana receptes fàcils. En aquesta societat nostra, l'ecologia, la defensa del medi ambient, ha d'anar acompanyada d'una traducció econòmica. No parle de guanys —que també, segurament—, ni de diner fàcil ni d'especulació, sinó d'evitar pèrdues i desgràcies, de guanyar habitabilitat i cultura natural.</p><p>Els experts diran com s'ha de fer i els polítics hauran de fer cas dels tècnics i sobretot de la consciència, minoritària encara però creixent, que cal mirar cap a la muntanya, cap al medi rural i despoblat, i ajudar-lo en el seu desenvolupament perquè ens hi juguem molt. Tot això si la societat ho demana, si aprenem dels errors, si aprenem que les conclusions en calent, que les proclames a peu de flama, que les solucions ràpides i poc meditades no son mai les millors sinó de vegades són les que més indueixen a la desgràcia. Com en la natura, les solucions a llarg termini, constants, honestes i generoses, ens poden ser més favorables que la pluja quan hi ha foc a la muntanya.</p>Tomàs Llopishttp://www.blogger.com/profile/16051461170499863668noreply@blogger.com0