Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"La Raó avança fent tentines perquè és ella mateixa qui té por de la veritat, té por de veure-hi clar." Simona Skrabec.


dissabte, 22 de desembre de 2012

La biblioteca: inventari de biografia

Aquests dies toca reorganitzar la biblioteca. L'espai no és infinit i cal jubilar alguns llibres, donar-los una altra ubicació més allunyada del lloc que han ocupat durant anys o incloure'ls en el trist inventari dels volums que cal donar a una o altra biblioteca, a un arxiu o senzillament predestinar-los a retornar a la seua condició de paper reciclable.
Perquè hi ha llibres eterns i llibres efímers el contingut dels quals caduca amb el temps. És el que passa amb la lletra, que roman de vegades més enllà de la seua actualitat i això, paradoxalment, suposa la condemnació inexorable de l'objecte que la conté.
I en l'entremig d'uns volums immortals i d'uns altres amb data de caducitat, hi ha els que gaudeixen del privilegi de poder seduir encara, segons uns criteris subjectius i difícilment explicables.
Però allò que comparteixen tots els llibres és el fet d'haver tingut el seu moment de glòria, l'instant en què van atreure l'atenció del lector, el moment en què van provocar en algú l'ànsia d'arribar a casa, de desembolicar el paquet i de seure a copsar amb la vista i amb el tacte i amb l'olfacte i amb una oïda mental el gust d'una història o d'un pensament que algú va deixar escrit.
I això és el que dol quan toca desprendre's de centenars de moments viscuts, de centenars d'inquietuds satisfetes o decebudes, de centenars de paquets, de centenars de píndoles de vida que ara veig amuntegats davant els prestatges que fins ara ocupaven.
Tant de bo que on vagen aquests llibres que ara em són una nosa dolorosa, troben un instant de renovada il·lusió, algú a qui encara li diguen allò a què jo he de renunciar tot culpant la manca d'espai, la impossibilitat de descobrir nous mons si no buide part d'aquest, o la inevitable finitud de tot allò que, com jo, va fent anys i se n'adona de sobte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada