Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"Sóc un home que es vesteix en la tenebra." G.G.M.


divendres, 20 de novembre del 2020

Si més no, iguals que els residents anglesos

 


Bar La Placeta. Pego
Nota imprescindible per a abans de llegir l'entrada:
Avís important de rectificació: acabem de rebre per un intermediari una telefonada de l'establiment demanant disculpes per la mala resposta. Hem quedat que parlarem i espere que redreçarem les relacions. Per la meua part no he volgut altra cosa. Pregue que ho tingueu en compte a l'hora de valorar els fets. No he suprimit l'entrada perquè ha suscitat molta polèmica i la retirada podria perjudicar l'establiment, cosa que no desitge. Gràcies.


Anit, Xaro i jo vam sopar al Bar La Placeta de Pego. La vetlada prometia ser interessant: bona companyia —l’habitual dels dijous—, un local net i nou i clientela sempre nombrosa, cosa que indica la qualitat de l’establiment; res no feia pensar que tot s’espatlaria en un moment, el moment en què Iván, el propietari, ens va portar la carta i jo vaig veure que només estava escrita en castellà i en anglès.

Li ho vaig fer notar. El diàleg va anar així, en són testimonis tots els de la taula:

—Home, t’ho dic, amb voluntat d’ajudar, ara que tens l’establiment nou, sense intenció de molestar-te: que els anglesos estiguen millor tractats ací que nosaltres…

Em va tallar la frase:

—Millor tractats? Per què?

—Tens la carta en castellà i en anglès. I nosaltres els valencians no tenim carta?

Jo esperava una resposta més empàtica, una complicitat mínima, una disculpa amable tenint en compte qui era el client, però no. Sense pensar-ho, Iván em va amollar:

—És lo que hi ha. I a qui no li agrade, ja ho sap.

Ens va deixar estupefactes. Xaro jo no ens vam alçar de taula per respecte a la companyia. Vam continuar sopant, anunciant amb veu clara la publicació d’aquest escrit, sabent quina mena de persona regentava l’establiment i que era l’última volta que hi posàvem els peus, si més no jo.

Però el fet que un client deixe d’anar a un lloc és un detall imperceptible, insignificant i no mereixeria aquestes ratlles, passa cada dia a tot arreu. Allò que és important és el sentit i la intenció de la resposta: “els valencians com a tals no tenim dret a una carta en el nostre idioma, qui en té són els anglesos i els castellanoparlants, els valencians que parlem el nostre idioma no. Així de clar i de contundent”.

És clar que estem parlant d’un negoci privat on l’amo pot fer el que vulga i l’eventual client també. Però la qüestió és més profunda: com a valencians que parlem un idioma tan important com tots els altres —cal remarcar-ho sense complexos—, que a més és el nostre, estem disposats a renunciar-hi? En favor de què o de qui? Quin benefici ens reporta haver de canviar d’idioma a l’hora de llegir una carta? Estem disposats a acceptar-ho sense piular? Aquest és el valor que ens donem nosaltres  mateixos i al nostre idioma? És això “lo que hi ha”?

Torne a insistir amb voluntat constructiva: un detall amb el client com ara atendre’l, per escrit, en el seu idioma o com a mínim mostrar la voluntant d’intentar-ho no faria gens de mal a l’establiment i molt de bé a la societat i a l’idioma que usem cada dia. Ho veiem fer amb molts residents estrangers, per què no amb nosaltres mateixos?


8 comentaris:

  1. Tomás: Eixe es el component de la identitat dels veïns de Pego. Tindries que tornar a fer pedagogia, molts anys mes per aconseguir millorar el " xip " de la majoria de veïns de Pego. Lamentable.

    ResponElimina
  2. Cada día aquesta societat em sorpren més,en lloc de intentar rectificar, encara va contestar malament. Els valencians no tenim perquè aguantar aquest menyspreu a la nostra llengua. Jo m'hagués axecat i me'n hagués anat i dense dinar-li cap explicació. Ara sí estaves amb companyía, entenc que no marcarles. Molt trist i vergonyós. Ho tindre amb compre per si un día vaig a sopar a Pego. Aquest restaurant ho té clar, ni veure'l.😡😡😡

    ResponElimina
  3. Aixi és, una realitat que cada vegada és més normalitzada. En definitiva, que la nostra llengua està en perill d'extinció, en part és perquè qui som valencià-parlants no la fem servir, no l'utilitzem en tots els àmbits de la vida quotidiana. Més encara, quan ni tan sols entre nosaltres l'utilitzem, estem donant mort a la llengua nostra, la dels nostres avantpassats, i si continuem així, els nostres descendents no tindran llengua pròpia.

    ResponElimina
  4. Imperdonable lo d'aquest bar. Hauriem d entrar a la.seua web(si en te) i fer.la.queixa.formal i puntual amb ZERO!!.Ja n'hi ha prou de menyspreus!!

    ResponElimina
  5. No hi anirem més, una llengua es perd quan els seus parlants deken de parlar-la

    ResponElimina
  6. Em sorpren molt la poca empatía mostrada pel titular de l'establiment. Per suposat qué no reflexa en absolut el carácter dels pegolins i les pegolines. Espere qué rectifique i tinga la carta en valencià per preferėncia.

    ResponElimina
  7. Igual no se'n havia adonat del detall i en veures de sobte sorprés es va sentir ataca i no va saber per on eixir.
    Si no te més gràcia el xicot, què anem a fer-li?

    El anglesos van prenent possicions i no fem res al respecte.
    Ells tampoc fan cap extrem per aprendre ni valencià, ni castellà

    ResponElimina
  8. Parlem mt, però després diaris com Marina Plaza, que té versió en valencià, publica de la mà de periodistes teòricament valencians a Pego, Pedreguer...sistemàticament en castellà i li donem bola i fins i tot compartim les seves notícies.

    ResponElimina