Música

 

Hi ha qui diu que la música són matemàtiques. Però jo, que no sóc ni matemàtic ni músic, entenc que la música és l’art de combinar l’exactitud i el sentiment. Adés escoltava Mendelsohn.

Política

 "Crec que tenim una idea” -va dir algú-. I va nàixer la política.

Improvisació

La millor improvisació és la que és prepara —ja ho díuen els qui segurament en saben—, però la millor preparació ès la que comença per una improvisació.

Censura

 

Pitjor que la censura és l’autocensura.

En el dia de la data, Països Catalans. És la primera cosa que ens neguen els nostres enemics. Per alguna raó deu ser, que ens tenen tanta por si ajuntem les forces, no?

Potser per a començar a agafar aire

 

“No és possible fer política des de tan lluny del centre del Poder: és el que va entendre Llorente i no va entendre Blasco. Però la ciutadania en la seua petita obligació diària, el que pense i el que faça en la seua condició de “valencians” i com l’entenguen i la practiquen és l’únic que compta: l’única política que serveix o que pot servir. Per a nosaltres, almenys.”

Joan Fuster: Un país sense política. Biblioteca Joan Fuster. Edicions Bromera, 1995

Crec que se m’entén la intenció, que s’entén aquest Fuster que apel·la a la praxi ciutadana i a una manera “valenciana” d’entendre-la. Què és aquesta “manera valenciana”? D’això, de com l’entenguem, depèn el nostre futur, en depenem com a poble i d’això m’agradari parlar aquests dies, explorar aquesta idea, i ho voldria fer sempre o gairebé sempre havent llegit Fuster.

Políticament correcte

 Quan un fet és “políticament correcte”, fins a quin punt pot arribar a ser també incorrecte?

Coses de dos

 

“si un no vol, dos no es barallen”. Si un vol, dos no s’entenen.