J. V. Foix: Ho sap tothom i és profecia

Per a escoltar el poema, piqueu en aquest enllaç: Ho sap tothom i és profecia

Una manera de felicitar el Nadal o el record de llargues sessions de música i poesia, que fèiem al racó del foc, amb una pizza i alguna cosa de beure, ara deu fer devora trenta anys, segurament encara era el segle passat.

Guitarra: Miquel Pérez Perelló

Veu: Tomàs Llopis.

Quan la palmera suporta el vendaval

Fa uns dies parlava d'aquest poema i de com vaig enregistrar aquestes imatges. Per si us ve de gust.

XIV

Quan la palmera suporta el vendaval,
despentinada en el seu vinclament,
capriciós, incomprès i voluble,
la solitud és visible de lluny.

Home ferit, presoner terra endins.
Fondes arrels fugen a l'infinit
tímidament, cercant amagatall
al mateix lloc on s'enterren els morts.

Demana calma el seu alt pensament,
afortunat d'esquivar l'intangible
malson sonor com una nit d'hivern.

Però el crit prové de la impotència,
de la mirada, de saber el dolor de
quan les palmeres suporten vendavals...

(De Palau de cendra. Barcelona. Columna, 2000)

Josep Carner: "Com les maduixes"

EL DIA DELS INNOCENTS. CELEBRACIÓ ALTERNATIVA.
Hi ha una altra manera de celebrar el dia dels Innocents. Joana —la meua néta— té l'edat que devia tenir Pandara, la més petita. Sabeu? aquella nena que collia maduixes a les maduixeres de Josep Carner, l'anoment Príncep dels Poetes, que algun poeta modern oblida. Per això jo he llegit per a la Joana i per a tots vosaltres "Com les maduixes", el poema sobre la innocència infantil d'Els fruits saborosos.