Finalment s'han aclarit les causes de la suposada "involució lingüística" de l'Ajuntament de Beniarbeig. No hi ha tal involució. La Comissió de Festes ha reconegut en una nota —publicada també com a comentari a l’entrada anterior d’aquest bloc— que havia rebut, com sempre, les “Salutacions” de l’Alcalde i de la Regidora de Festes en valencià i en castellà, però "per errada" s'havia imprès la versió castellana en la pàgina principal, tal com descrivíem i valoràvem. No es tracta, doncs, de cap responsabilitat imputable a la Corporació Municipal sinó a una innocent errada en la impressió.
En la mateixa nota els festers demanen disculpes i reconeixen que malgrat els esforços no poden controlar tot el que fan. Segurament tenen raó però el dany ja és fet per més que se n'arribe a reparar una part.
Tots podem equivocar-nos i ens honora el fet de reconèixer els errors, però les errades "d'impremta" solen ser les més tolerades i paradoxalment també molt més greus del que sembla perquè, com diu aquell proverbi llatí, "les paraules volen i l'escriptura roman".
Els llibres de festes són un tros importantíssim de la memòria col·lectiva dels pobles, el fragment més indestructible; quan d’ací vint, trenta o cent anys algú vulga saber el passat de les festes locals haurà d’anar als llibres, i què llegirà de les del 2015? Hi haurà res que explique l’errada que ara lamentem, o algú es tormarà a equivocar interpretant-la, com he fet jo?
Fa molts anys, quan vaig coordinar el dossier del número 1 de L'Aiguadolç, dedicat a Enric Valor, a qui vaig entrevistar, ens felicitàvem ell i jo perquè el número s'havia publicat finalment, i en un moment de la conversa li vaig fer notar la llàstima que hi hagués tantes errades "d’impremta". Ell, amablement, em va respondre sense deixar de somriure:
—És normal, això, es nota que vostè té poc costum de tractar amb impressors.
Potser perquè ell estava molt avesat a tractar amb aquests professionals, diuen que era implacable quan corregia unes galerades.
Si volem aprendre dels errors, faríem bé de parar molta més atenció al llegat escrit, l'únic que dirà als nostres descendents com érem, què pensàvem, què vam encertar i en què ens vam equivocar.