Quan Viciana (1502-1582) explica el naixement de la Germania, narra el parlament entre el peraire Joan Llorenç i Guillem Sorolla, teixidor de llana, queixosos tots dos dels abusos que suporten els plebeus de part de "los regidores de la ciudad y de los officiales
de la iusticia y caualleros y hombres poderosos [...] que nos supeditan como a cautivos". És llavors quan Llorenç estableix una diferència plàstica i sempre vigent: "porque vemos en ellos la
costumbre que tienen los puercos que si vno gruñe todos corren a
socorrerle, lo que es muy al reués de los plebeos que seguimos la costumbre
de los perros, que si vno llora todos los perros corren a le morder" (Crónica IV, De cómo fue fundada la Germanía).
L'observació és diàfana i justifica del tot la necessitat d'interrogar la història per a entendre el present i no haver de repetir els errors passats. I no ho oblidem: una metàfora no és només una figura retòrica, val més que mil paraules i és medecina aplicable a molts mals i a tots els temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada