Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"La Raó avança fent tentines perquè és ella mateixa qui té por de la veritat, té por de veure-hi clar." Simona Skrabec.


diumenge, 2 de desembre de 2012

14è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular

BERNAT CAPÓ: L'HOME QUE APLANA CAMINS
Aquesta nit passada hem assistit a l'acte de lliurament de la 14a edició del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, un acte senzill, entranyable i sense escarafalls com pertoca en temps difícils, que ha comptat amb una magnífica actuació del quintet de metalls QuinMetall, els parlaments de rigor i una premiada, Teresa Lanceta, que s'ha emportat el premi, l'escultura de Ginestar i totes les felicitacions de tothom. Resumidament això és el que ha passat aquesta nit a L'Auditori Municipal de Dénia: que s'ha lliurat un important premi literari i hi ha hagut una gran guanyadora.
No obstant, vull remarcar dues frases de les diverses intervencions que hem escoltat. La primera, la del Diputat de Cultura de la Diputació d'Alacant que ha dit i cite de memòria: "en aquest temps, és difícil publicar un llibre, i més difícil  encara és publicar un llibre en valencià; i publicar en valencià un llibre de cultura popular ja és un miracle, un miracle que es produeix ací cada any." Efectivament, un miracle que es produeix gràcies a Edicions del Bullent, a l'Ajuntament de Dénia, al Museu Valencià d'Etnologia, a la MACMA, a l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta i a la Diputació d'Alacant. Durant molts anys hi va ser també Bancaixa que un dia va decidir abandonar el projecte, la qual cosa, passat el temps, podria ser considerat com un honor per al Bernat Capó de cultura popular.
La segona frase és del mateix Bernat Capó: "venint cap ací, pensava en Tarradellas quan va dir allò de 'ja sóc ací'. I jo us dic: 'encara sóc ací'". A la qual cosa cal contesar: per molts anys! Perquè el benisser il·lustre ha fet possible un altre "miracle" -ja sé que no hi creu, però tant se val-: anit i totes les tretze nits de les anteriors edicions dels Capó, havent passat anys i ajuntaments, com diu el poeta, aixoplugats sota aquest nom i per la cultura popular s'han aplegat amics i institucions municipals i supramunicipals administrades per persones de diversos partits i de diverses ideologies. Molts protagonistes i moltes representacions han anat canviant però totes han reconegut públicament el compromís amb la cultura popular del nostre país. Ho han reconegut així, amb naturalitat, amb generositat, sense escarafalls -com deia més amunt- i sense tenir en compte les disquisicions, ni les mediocritats, ni els sectarismes que massa sovint ocupen les planes dels diaris.
Crec que si tothom ha coincidit en el patrocini nominal de Bernat Capó és perquè ell és l'home que aplana camins: ha fet -i encara fa- la seua obra literària, ha posat les bases perquè els escriptors més joves hagen tingut plataformes estables des d'on escriure i publicar, i amb aquest premi aplana encara el camí cap a la normalitat cultural, no ho dic com a premonició, sinó com a una realitat que s'albira: vindrà un dia en què el món de la política entendrà que hi ha uns mínims de cultura que no són patrimoni de cap partit ni de cap institució, sinó de la societat a la qual serveixen. I això, anit, a Dénia, com ha passat des de fa catorze anys, ja ha ocorregut.

1 comentari:

  1. És la presència constant dels que, com tu, han seguit acudint al lliurament del premi independentment del color polític del que tancara l'acte els que, més que cap altre ho han fet possible, Tomàs.

    ResponSuprimeix