Avui he trucat a una coneguda agència de missatgeria. Una veu en off m'ha advertit, en correcte espanyol, que per motius de seguretat la conversa seria enregistrada.
Tot seguit, en el mateix correcte espanyol m'ha atès una amable senyoreta que m'ha demanat les dades personals pertinents. Jo li he parlat en correcte valencià i tot ha anat bé fins que li he dit la paraula "vuitanta-tres".
-Me lo puede decir en castellano? -em diu ella.
-Com? Clar que puc, però no és el cas. Que vostè no m'entén en valencià?
I ella argumenta amb irrefutable contundència, o això creia la xica:
-Es que yo no soy española.
"Dona, en això potser ens podríem entendre" (ho pense però no li ho dic).
-Senyoreta, la seua nacionalitat no és una cosa que m'afecte, en tot cas si hi ha un problema és seu i de la seua empresa, no meu -li retruque amablement (Supose que ha quedat enregistrat).
-Si quiere -diu ella-, le paso con una compañera que habla valenciano.
-Mire, li ho agrairé molt.
No se m'ha acomiadat, la pobra xica, i ho sent. S'ha fet un silenci, un parell o tres de segons potser, i:
-Bon dia, diga'm.
Era una gentil operadora que s'expressava genuïnament en la bella llengua d'Ausiàs March i tot ha anat com una seda. Sense problemes. No és tan difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada