Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"La Raó avança fent tentines perquè és ella mateixa qui té por de la veritat, té por de veure-hi clar." Simona Skrabec.


dilluns, 14 de gener de 2013

Sobre les follies


La qüestió se m’ha suscitat aquest matí en una classe de literatura universal. Diu Hamlet abans del combat definitiu amb Laertes: “La follia mateixa és l’enemiga del pobre Hamlet.” La frase pot semblar enganyosa però no n'és. En realitat és ambigua, perquè de quina follia parla? de l’evident que ell simula, o de la de Claudi i Gertrudis que cometen els actes forassenyats (no descoberts sense revelació) de l’assassinat i de l’adulteri? O potser cal pensar també en la follia desesperada d’Ofèlia que desencadena encara més dolor en Hamlet? On rau la primera culpa? Hi ha, doncs, follies simulades de conseqüències catastròfiques i hi ha follies ben dissimulades, i reals tanmateix, que satisfan les ambicions i atorguen la corona i la reina. D’aquestes, moltes s’oculten entre la grandesa, el soroll i el fum de l’engany d’un príncep indecís, potser la metàfora del ciutadà modern que viu a cavall de la farsa i de la follia; de la mentida compulsiva i malintencionada i del "vidre llançat, esmicolat als quatre vents de la ciutat", que és com el poeta defineix la veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari