Els valencians dediquem carrers, passeigs i grans vies a l’Arxiduc Carles i a les Germanies, no a Felip V ni al comte de Mèlito; en definitiva tot l’honor és per als perdedors de les guerres més importants de la història del País Valencià.
Que el poble i la tradició els atorguen el nomenclàtor urbà vol dir que els guanyadors no són popularment considerats “dels nostres”. I és cert. No ho són. La història ho confirma i em fa l’efecte que, amb ells, a cada bugada hem anat perdent un llençol. Encara ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada