Diu el mestre: "Els prejudicis pesen més que les lleis." A la qual cosa podem respondre: sí, però les lleis, si es compleixen, tenen un poder "educador" capaç de vèncer els prejudicis. Ara, dependrà de les lleis i dels "pre-judicis" del legislador—que també és fal·lible—, que la humanitat avance, o no, cap a una equitat desitjable.
Gràcies, Isidre Crespo Redondo per oferir-nos aquesta lúcida —com no podia ser d'altra manera— reflexió de Joan Fuster (http://elramellet.blogspot.com) sobre el feminisme, a partir de la qual jo m'he permès "assajar-me" mínimament i modesta.
A veure, no voldria menystenir el "poder" de les lleis, però no creus que, si més no d'entrada, l'únic que fan és consolidar el convenciment dels que ja no es condueixen pels prejudicis? Posem per cas La LUEV: a quants castellanoparlants ha convençut del drets dels valencianoparlants? No descarte que els puga dificultar la seua creença supremacista, però poca cosa més. Sempre arribarà més lluny qui es condueix pels valors de la justícia que no perquè les lleis "manen ser justos"... O no? Tota la vida la la llei ha anat darrere de la realitat... On estaria el País Valencià si hagués esperat a lluitar pels seus drets a partir de la LUEV; aquesta és fruit de creences fortes en els drets del poble valencià... FUSTERianament
ResponEliminaBon dia. Considerem dues lleis, la llei antitabac i la LUEV. Mentre la primera ha tingut al darrere tot un exèrcits d'agents, uniformats o no, encarregats de fer-la complir i poca gent a pogut transgredir-la, per por a una sanció, per impossiblilitat material de fer-ho o sencillament i posteriorment perquè ha vist els efectes beneficiosos de la mesura; la LUEV no ha tingut cap exèrcit d'inspectors i d'agents disposats a treballar per la implantació de certes mesures importants —deliberadament ja és una llei ambigua en alguns punts i per tant la comparació no pot ser exacta—, ans al contrari aquesta llei ha hagut de suportar proclames, campanyes i sentències en contra i la inoperància o la complicitat dels agents que no han fet la seua obligació. A això em referia quan parlava de complir la llei. En aquest segon cas, la llei no ha tingut cap efecte educador.
ResponEliminaTambé parlava de la "fal·libilitat" de les lleis i dels legisladors. Anem a pams: no totes les lleis "feministes" seran prou feministes. No tota paritat, ni tota transgressió "no sexista" de la gramàtica serà prou "feminista", ni tota "discriminació positiva" serà tan feminista com una llei semblant a les que hi ha en països nord enllà, en què es facilita "l'equitat" —no la igualtat— és a dir que pose els mitjans per a salvar les diferències inevitables a què al·ludia Fuster. Aquesta llei, però, no es fa perquè potser és cara políticament o potser perquè els pre-judicis del legislador encara pesen més que la llur consciència del sentit de l'equitat i de la potència educadora d'una llei ben feta i ben aplicada.