Un altre què?

Si viatgeu pel País Valencià amb les Rodalies de Renfe, de segur que haureu escoltat per la megafonia unes assenyades instruccions sobre com, quan i per on s'han de travessar les vies i una explicació final: "un tren pot ocultar un altre".

Suposem un inexistent parlant valencià incontaminat d'altres llengües. Per a ell, la frase de Renfe seria inintel·ligible: "un altre què?" —preguntaria—. Per a ell la frase necessita un pronom que recupere "tren" sense repetir el mot, és a dir el pronom feble "en": "un tren pot ocultar-ne un altre" (de tren).

Tanmateix, la influència del castellà i la descurança espanyola en l'ús de les llengües "perifèriques", fan que els pronoms febles tendisquen a la desaparició. És un fenomen general que no passa en llengües poderoses com el francès, que té exactament el mateix sistema pronominal que el català.

Afortunadament, en alguns contextos, encara són inintel·ligibles per a molts valencians algunes frases sense el pronom al·ludit, per exemple:

• Vols paella? En vols més? (de paella. Sense el pronom la frase resulta estranya: "vols més, de què?")
• No, ja en tinc prou (de paella. Si la resposta fos "ja tinc prou", necessitem un esforç suplementari per a entendre el sentit exacte de la frase.

I una darrera reflexió a manera d'exercici pràctic: faríem mal fet de traduir el famós vers: "¿Qué más quieres? ¿Quieres más?" com a "¿Què més vols, vols més?" (vols més, de què?). Perquè seríem més precisos usant el pronom a la manera de la dita popular: "si en vols més (del que siga que estiguem parlant), para el cabàs". Si en voleu més, (de tot açò dels pronoms febles), no us amoïneu, seguirem parlant-ne.