Jaume Cabré: Jo confesso, pàg. 30.
—Què has après?
—Que aquest violí no és meu, sinó que jo sóc seu. Sóc un de tants que l’ha tingut. Al llarg de la seua vida, aquest storioni ha tingut diversos instrumentistes que l’han servit.” (Jo confesso, 110)
Com el violí, les llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada