Avui, Tirant m'ha perdonat. Involuntàriament li he trepitjat el peu. Quan acabava d'omplir-li la bevedora al safareig, he fet un pas enrere sense adonar-me que el tenia tan a la vora i el gruny ha estat instantani, li dec haver fet molt mal. Tirant ha fugit, s'ha aturat a un parell de metres de mi i m'ha mirat fixament, jo l'he cridat, m'he aponat i l'he tornat a cridar, ell ha entès el meu gest, ha vingut i li he fet unes quantes carícies. Junts hem anat a deixar-li la bevedora al seu lloc; abans d'arribar-hi, ell s'ha aturat potser amb desconfiança, he dipositat en terra el recipient i l'he cridat, ha vingut, l'he tornat a acariciar i ha iniciat una mena de ball al meu voltant celebrant la reconciliació, s'ha posat molt content. El perdó ha estat sincer i celebrat, per ell abans que per mi. La seua generositat m'ha donat una lliçó.
És el perdó de qui estima sense condicions i perdona sense rencors. Voldria tenir un cor com el del Tirant...
ResponElimina