Casualment he anat a parar a una lectura d'Eiximenis, buscava un altre tema però m'he trobat amb el lladronici i la fornicació. Diu això el bon frare gironí:
"Segonament, car si la senyoria no punia los lladres, faria gran pecat, e es mostraria consentir a llurs mals; doncs, així mateix, si no puneix les fornicacions, apar que hi consenta, majorment com damunt sia dit que, de sa natura, és pitjor pecat de fornicació que de lladrocini simple, car la fornicació és en lo propi cors, segons que diu sant Pau, e el lladrocini és contra la roba, qui val menys que lo nostre propi cos."
Ergo, no és estrany que aquests dies la premsa es faça de ressò dels escàndols financers que tants diners han costat als contribuents que sí que paguem els nostres impostos. Són certs, aquests escàndols dels privilegiats. Sabem que aquests estafadors han robat, però no sabem si han fornicat —no hi ha proves ni papers que ho certifiquen—, la qual cosa els exonera de qualsevol responsabilitat més grossa i punible que comporte penes eternes. Tranquils, doncs, que no ha estat res.
