Joan Castejón: Ciclop |
M'acaba de passar
Entre en un caixer automàtic, és una sala petita, de fora no es veu qui hi ha dins i m'hi trobe un senyor que es tapa la cara amb un sobre. Hi ha unes persones més fent operacions davant els caixers. De sobte l'home de la cara tapada em diu:
Entre en un caixer automàtic, és una sala petita, de fora no es veu qui hi ha dins i m'hi trobe un senyor que es tapa la cara amb un sobre. Hi ha unes persones més fent operacions davant els caixers. De sobte l'home de la cara tapada em diu:
—Estàs massa prop!
—De qui? —Li dic.
—De mi.
Sorprès, faig un pas arrere. Entre ell i ho no hi ha menys d'un metre i mig.
—No, hauries d'esperar-te fora!
—Bé, si estàs més tranquil així... —li dic eixint, i mentrestant ell continua:
—I entrar quan isca algú.
Pocs segons després, ix un xicot i mentre entre, dic a l'home de la cara tapada amb un sobre:
—I tu hauries de posar-te una mascareta.
—És que se m'ha oblidat —s'excusa— i com que visc a l'altra part de poble....
—I no creus que si dónes faltes i bones a uns i altres hauries de ser una miqueta més estricte amb tu mateix?
L'home balbuceja una resposta que no entenc. Quan acabe l'operació al caixer, ja ha desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada