"Escriu el present d'indicatiu..."

"Escriu els presents d'indicatiu i de subjuntiu del verb 'anar'". Heus ací l'enunciat, real, d'una tasca rutinària i no sé si asèptica en una classe d'un curs avançat d'ESO. L'alumne, un alumne o potser més d'un, diu a la professora que no entén el que se li pregunta. Fins ací, el cas. En endavant, unes possibles alternatives:

• La professora "explica" a tota la classe, per si hi ha més gent despistada, què vol dir "Escriu els presents d'indicatiu i de subjuntiu del verb 'anar'".
• La professora demana a l'alumne quina és la paraula que dificulta la comprensió de l'enunciat i no obté una resposta clara, de la qual cosa dedueix que per a l'alumne és tan indesxifrable "escriu" com "present", posem per cas, i potser totalment enigmàtica "subjuntiu"; llavors enfila una reflexió en veu alta sobre els conceptes bàsics que vénen al cas.
• La professora no explica res, dóna a l'alumne tot el temps del món perquè desxifre autònomament el sentit de l'enunciat i trobe els procediments per a fer les operacions que se li demanen.
• La professora supervisa els quaderns dels alumnes que van escrivint els presents d'indicatiu i de subjuntiu del verb "anar" mentre demana silenci a la resta de la classe.
• La professora medita sobre altres coses, per exemple sobre l'origen d'una tal suposada incapacitat del seu deixeble i les eines de què disposa, ella, per a resoldre el problema.
• De sobte la mirada se li'n va cap al suro que fa de tauler d'anuncis al fons de l'aula i es distreu un instant.
• La professora demana a tota la classe que miren el tauler d'anuncis i que es fixen en una paraula qualsevol. Tot seguit organitza uns grups reduïts i demana que pensen una història en què aparega la paraula en què s'hagen fixat i "vaig", "vas" o "vaja".

Tot això serà ignorat, com moltes altres circumstàncies, en unes hipotètiques o reals "Proves Diagnòstiques" que demostraran que l'alumne en tal no sap ni el present d'indicatiu del verb "anar". Punt final.