Divisa

"De la por naixen els valents; del fracàs, el triomf; de l'infortuni, la felicitat." Plinio Apuleyo Mendoza: Gabo. Cartas y recuerdos.
"La Raó avança fent tentines perquè és ella mateixa qui té por de la veritat, té por de veure-hi clar." Simona Skrabec.


dijous, 26 de setembre de 2013

Sobre la sintaxi i don Martí

Diu Martí de Riquer en una entrevista publicada El Temps (24-09-2013):
"Són tants! He llegit tots els clàssics, catalans, castellans, francesos, italians, provençals. I no parlem del llatí i el grec. El llatí ajuda molt. Per això ara es comença a notar que ja no s'estudia el llatí. El llatí és la sintaxi positiva i expressiva. És la vella tradició. Són els models."
Immediatament he tingut por, he temut pels nostres estudiants d'educació secundària. Certament el llatí ja no ocupa el lloc de dignitat que hauria de tenir en un pla d'estudis pensat per a la formació humana i humanística que necessita aquest món dels nostres dies; però vist això, m'assalta el temor que una bona part del gremi professoral de la branca filològica, seguint les encertades reflexions del mestre, s'aboque a imposar l'estudi de la sintaxi: "qui no detecte correctament un complement predicatiu o un complement de règim verbal no és digne d'aprovar l'avaluació" -pot argumentar algú en una sala de professors qualsevol-.
Tanmateix, perdut el llatí per a la nostra jovenalla productora de missatges sincopats al WatsApp i refugiats en la matèria comptable dels errors i els encerts en l'anàlisi sintàctica, ens queda l'esperança d'allò que ha començat dient don Martí i que potser ja hem oblidat amb tanta xerrameca meua: la clau de la qüestió no rau en la sintaxi, ni en el llatí, sinó en el fet que abans de tot això, el filòleg diu que ha llegit. Caldrà doncs considerar primerament si els futurs batxillers, martellejats anualment per l'estudi de la sintaxi, tenen garantida la competència lectora per a poder comprendre i pensar sobre les aventures de Guillem de Berguedà o els amors de Petrarca, posem per cas. Més encara, si tenen educada la capacitat de gaudir i de vibrar amb les emocions que normalment provoca la literatura.
Personalment m'apunte primer al plaer i espere que el plaer em porte a la curiositat i la curiositat al rigor metodològic i el rigor metodològia a la necessitat de generar més plaers.

2 comentaris:

  1. Pràcticament m´ho he trobat acabat de coure, com el bon pa que sortiria del fornet de Hi ha morts que pesen cent anys. M´ha encantat veure que no sóc l´únic que pensa així. Dimarts feia la mateixa reflexió als meus alumnes de 2n. de Batxillerat. Ho aprofitaré per a fer un comentari de text per a les P.A.U. (comentari de comprensió, no d´anàlisi, és clar !).

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ah, amic! Ja veus. Et confesse que no entenc aquells que fan l'autòpsia al pollastre i no el tasten (crec que són perillosos).

      Suprimeix