Les nits d'estiu s'acomiaden com el plaer que oferia un got resplendent, però llegint "La llavor immortal" de Jordi Balló i Xavier Pérez, on els grans arguments travessen els segles i les arts, hem de pensar que els estius renaixen sobre ells mateixos i se'ns oferiran cada any, al seu temps, quan estiguen prou madurs, per a brindar-nos el goig fresc i impúdic que ja hem començat a esperar enyorívolament. L'hivern no és res més que una treva sota la manta de l'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada