"... perquè haver crescut a la vora d'un toll de séquia i d'un canyar, amb una parcel·la d'horta formant part de l'espai de la casa i del recinte quotidià de la vida, haver viscut fins a l'adolescència entre camps petits o grans incessantment treballats, cavats, regats, no deixa en l'esperit les mateixes empremtes ni el mateix solatge que una infantesa entre carrers urbans o enmig de muntanyes i valls o de planes eixutes extenses i nues [...] La meua petita persona, la meua vida i la meua memòria, com la vida i la memòria de tots els humans, no es pot entendre sense una geografia concreta amb molts segles d'història acumulada, d'història humana i d'història natural."
Joan Francesc Mira: El tramvia groc. Barcelona, 2013. Pàg. 72
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada