FRAGMENT D'UNA ELEGIA AMOROSA
Seguiu-me al desert, amics, per tal de veure en l'arena
les pedres enderrocades de la llar de l'estimada.
Vull recordar nits de joia i plànyer el temps que fuig.
La meua vida, aleshores, era un verd esclat de brots
als jardins on ella em duia el vi lluent dels seus ulls.
Ibn Labbun de Morvedre (Trad.: Josep Piera)
Sempre he pensat, influït pels poetes, que l'amor és com el vi. Tanmateix ara hi ha un nou amor, més modern, que es transmet per via cibernètica i és com l'aigua: incolor però sobretot inodor i insípid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada